Últims posts en "Bloc"

Programa Erasmus Empresarial de la Cambra de Comerç de Girona

11, 02, 2016   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Video explicatiu del Programa Erasmus Empresarial que ofereix la Cambra de Comerç de Girona. Està destinat a emprenedors que vulguin realitzar una estada remunerada a una empresa europea i a empreses de l’Estat que vulguin acollir emprenedors europeus.

2014: Nou llibre i nou mercat

14, 01, 2015   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Aquest 2014 a DacoIniciatives el recordarem per la presentació del meu segon llibre i pel treball de consultoria en l’obertura de la nova Plaça Mercat d’Olot.

El meu segon llibre, “Els que importen, exporten”,  es va presentar el dimecres 8 d’octubre a la Cambra de Girona a càrrec del Srs. Domènec Espadalé, president , i Joaquim M. Caula, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona. Aqui us deixo un fragment de la presentació:

“Per a la nostra institució sempre és un motiu d’orgull acollir la presentació d’un llibre signat per un professional de la casa, com és el cas d’en David Coromina. En aquesta ocasió, es tracta del segon llibre que presentem a la Cambra, després de “No et vull vendre cap moto”. En aquell cas,  David Coromina reunia un seguit d’apunts sobre fires, comerç i turisme, alguns dels quals havia publicat abans al seu bloc. Ara, es tracta d’un llibre pensat i executat a propòsit, amb una feina molt important d’entrevistes a empresaris exportadors de les comarques gironines.

“Tot i que el presentador i el mateix autor els parlaran amb més profunditat del llibre, no em puc estar de fer-ne alguns comentaris. Cal dir que no hi ha gaires llibres com el d’en David Coromina. No n’hi ha que tractin d’una manera tan aprofundida el tema de l’exportació. I tampoc no n’hi ha que ho facin des del seu original punt de vista, agrupant per temes les respostes dels directius de les empreses que ha entrevistat. És evident que en David, que és un home pràctic al qual li agrada anar per feina, ha pensat primer de tot en el lector. Això vol dir que aquest llibre és molt pràctic i té una gran vocació didàctica.

“En David Coromina, a qui conec de fa molts anys, és un professional que sempre està obert a l’aprenentatge, que mai no es tanca en un àmbit determinat. Li agrada la innovació i les noves tecnologies, al mateix temps que demostra una gran capacitat per a les relacions públiques. Des del 2006 treballa a la Cambra de Comerç de Girona. Actualment, està gestionant programes europeus. Un d’aquest programes dels quals estem més satisfets és el programa Erasmus per a Emprenedors, que precisament lliga l’emprenedoria amb el comerç internacional.”

El presentador de l’acte, el  Dr. Joan Torrent,  professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’autor – jo mateix -, vam explicar que per a una empresa començar a exportar  és una gran decisió que obliga a considerar un seguit de factors. Però si exporta en el moment adequat, en les condicions adequades, els beneficis per al negoci són molt evidents. Això demostra que les persones que tendeixen a exportar creixen i aprenen molt, de manera que a la seva empresa hi ha majors taxes d’innovació i desenvolupament. Per tant, no només està aprenent a posicionar el producte en un nou mercat: en realitat està aprenent d’aquests nous mercats, a importar  aquestes idees en tornar a casa.

En aquest llibre, que és el fruit d’una trentena d’entrevistes en profunditat amb empresaris que fan negoci a l’exterior, trobareu resposta a les preguntes d’un Pla d’exportació:

Quins productes selecciono per exportar? Quines modificacions cal fer per adaptar el producte al nou mercat? Quins països han estat seleccionats com a mercat objectiu? Quin és el perfil del client en cada mercat objectiu? Quin tipus d’exportació és el més convenient? Quins canals de distribució són més adequats? Quines particularitats (nivell de competència, diferències culturals, barreres a la importació…) presenta cada mercat objectiu? Quin serà el preu d’exportació del producte i el preu al consumidor final al país de destinació? Quines són les etapes operatives (anàlisi de mercats, participació en fires, etc.) que s’emprendran? Quins recursos humans es dedicaran a l’activitat exportadora?

He dividit el llibre en una sèrie d’àrees temàtiques per facilitar-vos les recerques. Tots els empresaris us parlen en primera persona, amb confiança, disposats a compartir amb vosaltres el mateix que han compartit amb mi.

L’altre fita del 2014 a DacoIniciatives va ser la inauguració, el 28 de novembre del 2014, de la nova Plaça Mercat d’Olot. L’edifici consta de 3.900 metres quadrats repartits en tres plantes. A la planta baixa hi ha 15 parades, 7 locals i un espai polivalent per a demostracions i tallers. La planta -1 amb el supermercat Mercadona i  la -2 amb vuitanta cinc places d’aparcament. L’obra l’ha executat l’empresa Rubau Tarres.

Amb la posada en marxa del nou Mercat, s’han creat una cinquantena de llocs de treball, repartits entre el supermercat (38 treballadors) i el personal a les parades dels placers. Amb la inauguració del nou espai, s’ha apostat per ampliar l’horari d’atenció de manera que ja no es tanca el migdia. L’oferta continua apostant pels productes de proximitat com són làctics, carns i embotis, verdures i hortalisses, peix fresc i salat, conserves, fleca, croquetes d’autor, entre d’altres.

Un altre atractiu del nou Mercat és la seva eficiència energètica. A banda de l’estructura de vidre que embolcalla l’edifici i que ajuda a regular la temperatura interior deixant entrar un 28% de la calor solar i aïllant-lo durant els mesos més freds de la temperatura exterior, també s’utilitzen tres fonts d’energia renovables per a la generació de la calefacció i de l’aigua calenta: biomassa, geotèrmia i solar.

Especial Sant Jordi 2014 – Els que importen exporten

24, 04, 2014   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Fragment personalitzat l’entrevista de tv girona comença al minut 14 : 00:14:10 – 00:20:36

 

OLOTx2

14, 02, 2014   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

 

Vacances i la mirada posada a l’horitzó

12, 08, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Enguany he publicat molt poc al bloc. Aquest set mesos han estat complicats i durs, i no només perquè a mitjans de febrer vaig fer una Marató, tot i que  professionalment, de moment no em puc queixar. He hagut de dedicar moltes hores i caps de setmanes a projectes d’urbanisme comercial que desenvolupo des de la meva consultora www.dacoiniciatives.com

Aquest agost vull dedicar-lo a escriure el meu segon llibre sobre empreses exportadores gironines i a fer windsurf, la meva darrere passió. Trobo moltes semblances entre desplaçar-se per l’aigua i per la vida. Us deixo un tast de quatre definicions de terminologia d’iniciació al windsurf perquè hi reflexioneu. Veureu similituds amb les coses del vostre dia a dia.

El surf a vela, windsurf o taula a vela és una modalitat de l’esport a vela que consisteix en desplaçar-se en l’aigua sobre una taula similar a una de surf, proveïda d’una vela. Això permet manipular l’aparell lliurement en funció de la direcció del vent i de la posició de la taula. L’aparell és manipulat pel windsurfista mitjançant la botavara.

Secció: Normalment les onades trenquen en seccions, primer una, després una altra … En surfejar l’onada es van encadenant seccions, passant d’una secció rompent a la següent, que encara no s’ha trencat,..

Sèrie: Les onades arriben a la costa en grups de tres o quatre ones, que es veuen arribar des de lluny, a les que anomenem sèries (si estàs navegant i vols veure els surfistes remar, no només has de passar al seu costat i cridar : “Sèrie!”).

Planejar: Quan la taula deixa de desplaçar aigua per començar a lliscar sobre la superfície, diem que hem sortit al planatge. En una altra accepció més popular és el soroll i emoció que produeix la taula quan anem enganxats a l’arnès, amb els peus en els footstraps i més ràpid que el vent … Sensació indescriptible i primera causa de l’addicció de tots els fanàtics.

Tot mirant a l’horitzó bones vacances! Us recordeu de la vostra primera planejada?

 

 

Optimistes per la tornada de vacances?

02, 08, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

El 2013 començava amb la dificultat de trobar la manera de reduir el dèficit públic sense aplicar més retallades. Aquesta serà una de les assignatures pendents que hauran d’afrontar el governs europeus en el proper curs.

Em sembla que les famílies ja hem fet els deures:hem moderat els nostres costos i hem millorat la productivitat. És a dir hem contribuït a la competitivitat. També les empreses familiars són més competitives en productes i serveis no intensius en mà d’obra, sinó amb capital, tecnologia i creativitat, i guanyen contractes a força de treball innovador i de qualitat.

Hi ha dies que veus clar que els únics que estan a l’alçada som els ciutadans de classe mitjana i les petites i mitjanes empreses. Als catalans després que el govern de l’estat espanyol fixés que l’objectiu de dèficit de Catalunya serà d’un 1,58% i que al 2014 no hi haurà dèficit asimètric i serà d’un 1% per a totes les autonomies només ens queda una sortida i cal arribar-hi amb el gas a fons: l’Estat propi. Perquè patim un dèficit fiscal de 16.409 milions d’euros a l’any que és la diferència entre els diners que Catalunya paga a l’estat i els serveis i inversions que rebem a canvi. Per cada 1000 € recaptats a Catalunya, 430€ s’inverteixen fora del nostre país. Penso que cal accelerar al màxim la consulta i fer-la com a molt tard durant el primer trimestre de 2014 per escapolir-nos de l’escomesa de l’estat espanyol que no ens permet respirar. I ja sabem que si als éssers vius no els deixes respirar es moren.

Com t’imagines el model de negoci de la teva empresa el propers 2, 5 o 10 anys?

08, 03, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments
Divendres vaig tenir l’ ocasió d’assistir al Workshop impartit per Alexander Osterwalder, coautor del llibre Generació de Models de Negocis, a la prestigiosa EADA, ens va presentar el Business Model Canvas, una eina per visualitzar, desafiar i (re) inventar models de negoci. En aquest workshop vam endinsar-nos metodològicament a aprendre a com es pot inventar, dissenyar i aplicar aquests nous models de forma sistemàtica. Va utilitzar un cas real, per presentar les eines, les tècniques i la dinàmica necessaris per al disseny de models innovadors i competitius. D’entre les organitzacions que han comptat amb les idees de Osterwalder hi ha multinacionals de la importància de 3M, Ericsson, IBM, Telenor, Capgemini, Deloitte, Lògica, Obres Públiques i Serveis Governamentals de Canadà, i molts més.
L’autor, expert en innovació, model de negoci i estratègia empresarial em va deixar  dos idees principals.

  1. “Un model de negoci fonamentat en la innovació es basa en trobar i fomentar noves formes de crear, lliurar i captar valor”.
  2. Ens va convidar a fugir de les empreses en el que el líder només parla i no diu res . Combatre el  bla bla del líder, cal conversar entre tots plantejant estratègies  i situacions.
Si voleu conèixer més a fons el model canvas podeu consultar http://www.businessmodelalchemist.com/

Qui coneix mesures econòmiques per remuntar l’Economia?

05, 02, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Ras i curt: ningú. Penso que els nostres governants no les coneixen.

La crisi econòmica actual i les polítiques que s’apliquen estan tenint diferents conseqüències socioeconòmiques que afecten la capacitat de creixement i al benestar de la societat. Vet ací alguns exemples.

- La crisi de crèdit o crèdit crunch (contracció del crèdit) és un període en què hi ha poca liquiditat (diners en efectiu) en el sistema perquè ningú l’està prestant. En l’actualitat, tant bancs com altres institucions financeres no poden aconseguir cap crèdit i es troben estancades amb actius negatius en els seus comptes. Molts han hagut de declarar la fallida o estan a punt de fer-ho. Els governs han hagut de rescatar aquestes institucions per la por que el seu col·lapse podria significar en l’economia general.

El dràstic racionament del crèdit afecta el rendiment de milers d’empreses a tot el món dependents del finançament bancari. Una altra conseqüència és la significativa caiguda de la despesa de consum privat en els països desenvolupats més importants. La caiguda del palanquejament financer i de la despesa en consum privat, com a efecte del racionament del crèdit i de la liquiditat, està correlacionada amb l’impacte negatiu reflectit en la caiguda dels fluxos d’importació i exportació, dels fluxos d’Inversió Estrangera Directa i de els fluxos de remeses enviades pels treballadors emigrants en els països rics cap als seus països d’origen, generalment països pobres, alguns dels quals depenen de manera important d’aquests fluxos de remeses. En definitiva, es tracta d’un bucle del qual és difícil sortir.

– Sense pràcticament sortides laborals per als científics, cal emigrar o deixar la ciència. El sistema de R+D torna a perdre a aquests bons científics altament qualificats.

- Els desnonaments creixen un 134% el 2012. La precària situació de moltes famílies a l’Estat Espanyol ha desencadenat a un increment dels impagaments hipotecaris, el que comporta el bom de desnonaments que està tenint lloc actualment. Aquesta situació origina un conflicte social, ja que aquestes famílies queden en una situació molt vulnerable, econòmicament i socialment. A més, s’estan donant casos de suïcidi de persones desnonades que no poden afrontar el futur. S’ha de solucionar amb urgència aquesta situació, i una forma seria posar a la seva disposició lloguers dels habitatges que tenen en estoc els bancs i les caixes a molt bon preu per a aquestes famílies.

- Copagament en el transport sanitari. Les mesures preses pel govern en l’àmbit de la sanitat, com la que l’usuari pagui una part quan utilitzi el transport sanitari no urgent (el que fan servir els malalts no greus per traslladar-se a l’hospital), és vista com injusta per gran part de la societat, en especial per als que el pateixen directament. Per exemple, una persona que ha d’anar a fer diàlisi tres vegades a la setmana, aquesta mesura li suposarà una despesa extra, a més de pagar pels cars medicaments que pren. I com ella, hi ha molta gent que es troba en aquesta situació, i que veuran encara més minvades les seves finances per l’aprovació d’aquestes mesures.

- La crisi provoca un descens de prop del 30% en consum de gasolina. Els preus desorbitats que les grans petroleres estan posant als carburants, al costat de la baixada del consum i de les sortides de les famílies en general a causa de la crisi, ha provocat aquest fort descens de les vendes, de manera que els propietaris de les estacions de serveis es mostren molt preocupats, ja que els seus marges de benefici, asseguren, són baixos, i si disminueixen les vendes la situació serà insostenible. A Olot, durant setmanes una gasolinera va haver de tancar perquè no disposava de diners per proveir la gasolinera de combustible. D’altra banda, als alts preus també afecten als transportistes i altres sectors que necessiten provisió de carburants. Amb aquests preus se’ls fa difícil moltes vegades seguir endavant amb els seus negocis. Una multinacional del sector ubicada a Figueres va anunciar a finals del 2012 que tancava la seva divisió de transport internacional.

I nosaltres, què podem fer? Cercarem un governant que conegui les mesures econòmiques per remuntar l’Economia? O seguirem essent xais d’un pastor cec que per omplir-se les butxaques, deixarà a tota la manada envoltada de llops?

 

La Taxa “Tobin” a la Banca

01, 02, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Celebro que els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) aprovin la posada en marxa de la taxa a les transaccions financeres com a mínim a onze països europeus, entre ells l’Estat Espanyol.

Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal, Eslovènia, Àustria, Grècia, Itàlia, Eslovàquia i Estònia seguiran endavant amb l’anomenada “taxa Tobin”, després que països com el Regne Unit i Suècia rebutgessin participar-hi, fet que va impedir que s’implantés a tota la Unió Europea. Onze països, entre ells Espanya, han decidit sumar-se al projecte d’instaurar a Europa el que es coneix actualment com Taxa Tobin.

En què consisteix la taxa Tobin?

La taxa Tobin és una idea original del prestigiós economista americà James Tobin (1918-2002), Premi Nobel d’Economia el 1981, que inicialment va proposar un impost per gravar els moviments en divises amb l’objectiu de desincentivar l’especulació basada en les variacions de tipus de canvi de divises. Segons la proposta de Brussel·les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% la compravenda d’accions i bons, i amb un tipus del 0,01% les de derivats.

Quins seran els seus efectes?

Efectes positius: Es pot recaptar una quantitat important de diners que pot ajudar a pal·liar els efectes negatius de la crisi. A més, disminuirà el nombre d’operacions especulatives, les quals representen un 80% del total a nivell mundial.

Efectes negatius:

  1. No sempre està clara la distinció entre moviments de capitals especulatius i productius. A la pràctica és molt fàcil transformar els uns en els altres i d’aquesta manera els especuladors aconseguirien evadir l’impost.
  2. Ha de ser adoptada per tots els països, sinó els intermediaris financers realitzarien les operacions des dels països exempts, evadint així la taxa.
  3. S’ha d’utilitzar per augmentar la productivitat dels països, millorant institucions, augmentant nivells d’educació i sanitat, etc. és a dir, s’ha de fer un control extern perquè els diners recaptats es dediquin als fins adequats i evitar suspicàcies.

La taxa Tobin guardaria relació amb la tesi següent: “La mundialització requereix la lliure mobilitat del capital a escala mundial. Aquest és un dels aspectes en què el procés està més avançat “. La lliure mobilitat total del capital, sense cap mesura de control de canvis, permet que es duguin a terme operacions que no suposen cap intercanvi de productes / serveis sinó que són accions per especular en el curt termini, aprofitant les fluctuacions dels tipus de canvis. Aquestes operacions poden, en un moment donat, comprometre l’economia d’un país.

El número dos del Fons Monetari Internacional (FMI), el nord-americà David Lipton, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’ ha declarat: “Volem reunir els nostres recursos, humans i financers, per ajudar als nostres membres per evitar el col·lapse de l’Eurozona”.

Per tant, estic d’acord que l’FMI demani, a canvi dels fons que injecta, que es portin certes polítiques de reestructuració. La qüestió és que han de ser unes polítiques d’acord amb el conjunt dels països de l’Euro zona, que és on es pretenen aplicar. Considero que això s’està tenint en compte i no es permetrà que empitjori, encara més països com Grècia o Irlanda, sinó que es treballarà pel benefici de la regió en conjunt.

 

 

Quin és el tresor de la teva fira?

28, 01, 2013   //   per David   //   Bloc  //  No Comments

Les fires d’èxit haurien de poder respondre sense cap mena de dubte a la pregunta: quin és el tresor de la teva fira?

El passat mes de desembre vaig tenir la sort de fer la ponència No et vull vendre cap moto! al Congrés de Fires de Catalunya, que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet. Durant la sessió, vaig presentar dues eines per millorar la competitivitat de les fires catalanes. Primer vam parlar del comerç electrònic i de la meva experiència com a inversor i emprenedor a www.unicbuy.com, i després del Living Lab com a gran ecosistema de la innovació firal.

Per implementar aquestes eines cal tenir present que les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. Per tal que aquestes eines siguin d’utilitat crec que hauríem d’esforçar-nos a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social. La millora contínua que proposava la meva ponència es basava en la implementació de les següents eines:

 

-Comerç electrònic: Les noves tecnologies obren nous camps que la majoria d’empreses i institucions encara no han explorat a fons. La fira és el punt de trobada entre l’oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no s’ha d’acabar amb l’esdeveniment en sí mateix.

-Living Lab: és un ecosistema d’innovació en el qual l’usuari és utilitzat com a catalitzador de noves idees i tecnologies. Està demostrat que la innovació basada en l’usuari sol aportar més valor en àmbits de coneixement aliens als que normalment opera una empresa. No obstant això, la utilitat empresarial d’aquest enfocament és innegable, ja que actua com a frontissa entre la recerca bàsica de centres de coneixement com el MIT Media Lab i la investigació aplicada de les empreses que transformen aquest coneixement científic bàsic en productes i en nous models de negoci.

Per acabar… Quin és el tresor de la teva fira? Si la teva fira no respon de forma contundent aquesta pregunta no et preocupis! Els professionals de www.dacoiniciatives.com t’ajudarem a millorar la teva fira, és a dir a trobar el teu tresor.

Pages:123456789»

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies,cliqueu l'enllaç per a més informació.