Categoria: Bloc

Les fires d’ èxit haurien de poder respondre sense cap mena de dubte a la pregunta: quin �s el tresor de la teva fira?

El passat mes de desembre vaig tenir la sort de fer la pon�ncia No et vull vendre cap moto! al Congr�s de Fires de Catalunya, que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet. Durant la sessi�, vaig presentar dues eines per millorar la competitivitat de les fires catalanes. Primer vam parlar del comer� electr�nic i de la meva experi�ncia com a inversor i emprenedor a www.unicbuy.com, i despr�s del Living Lab com a gran ecosistema de la innovaci� firal.

Per implementar aquestes eines cal tenir present que les fires s�n ind�stries del comer�, l�oci i la comunicaci�, �s a dir, serveis de futur. Per tal que aquestes eines siguin d�utilitat crec que haur�em d�esfor�ar-nos a forjar nous marcs mentals d�actuaci� en aquest �mbit d�activitat econ�mica i social. La millora cont�nua que proposava la meva pon�ncia es basava en la implementaci� de les seg�ents eines:

 

-Comer� electr�nic: Les noves tecnologies obren nous camps que la majoria d�empreses i institucions encara no han explorat a fons. La fira �s el punt de trobada entre l�oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l�objectiu d�omplir el seu n�nxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no s�ha d�acabar amb l�esdeveniment en s� mateix.

-Living Lab: �s un ecosistema d’innovaci� en el qual l’usuari �s utilitzat com a catalitzador de noves idees i tecnologies. Est� demostrat que la innovaci� basada en l’usuari sol aportar m�s valor en �mbits de coneixement aliens als que normalment opera una empresa. No obstant aix�, la utilitat empresarial d’aquest enfocament �s innegable, ja que actua com a frontissa entre la recerca b�sica de centres de coneixement com el MIT Media Lab i la investigaci� aplicada de les empreses que transformen aquest coneixement cient�fic b�sic en productes i en nous models de negoci.

Per acabar… Quin �s el tresor de la teva fira? Si la teva fira no respon de forma contundent aquesta pregunta no et preocupis! Els professionals de www.dacoiniciatives.com t�ajudarem a millorar la teva fira, �s a dir a trobar el teu tresor.

L� informe econ�mic financer del 2013 de la Seguretat Social preveu que l�Estat Espanyol� perdi un mili� d�habitants aquesta d�cada. Per entendre l’evoluci� del sistema p�blic de pensions, s�apunta que l�Estat Espanyol patir� un moviment vegetatiu negatiu fins al 2020. En concret, de 19.969 persones cada any. Segons els c�lculs oficials, s’estima un flux anual d’immigrants equivalent a 450.000 persones a l’any, mentre que, per contra, la sortida ser� molt superior a aquesta xifra. En aquest cas, a causa d’un doble fenomen: el retorn a casa d’estrangers que van venir a l�Estat Espanyol en els anys del boom econ�mic i la sortida de estatals a la recerca d’oportunitats laborals a l’estranger.

L’estancament de la poblaci� en els pa�sos avan�ats �s fruit de dos processos diferents: el descens de la natalitat, d’una banda, que fa disminuir el nombre d’efectius joves, i la prolongaci� de l’esperan�a de vida, l’augment de la longevitat, l’altra, que provoca un creixement de la poblaci� de m�s edat. Encara que ambd�s fen�mens s�n relativament independents, tenen el mateix efecte sobre l’estructura per edat: envellir a la poblaci�.
Aquest estancament de la poblaci� �s considerat un problema social en tant que planteja la necessitat de respostes socials: exigeix un augment de la despesa en pensions, fa cr�ixer inevitablement la despesa sanit�ria i genera la demanda de nous serveis d’atenci�. En resum, planteja el repte de mantenir nivells de protecci� social per a una poblaci� envellida que creix num�ricament. I aix� al mateix temps que el percentatge de poblaci� activa ha tendit a disminuir per diferents motius, i no exclusivament per l’envelliment, i, per tant, una proporci� cada vegada menor de la poblaci� ha de subvenir a les necessitats de grups dependents m�s nombrosos.

En els pa�sos europeus, el baby-boom es va produir m�s aviat a l�Estat Espanyol (va ser en els anys 60) i el descens posterior de la fecunditat es va produir lentament fins estancar-se en baixos nivells. Espanya, partint de nivells de fecunditat m�s elevats, conseq��ncia del seu retard demogr�fic, ha aconseguit, en dues d�cades, el dubt�s privilegi de tenir la taxa de fecunditat m�s baixa d’Europa, que �s com dir la m�s baixa del m�n.

En aquestes condicions de baixa fecunditat, i malgrat el persistent descens de la mortalitat a totes les edats, el creixement o el� sosteniment de la poblaci� est� en dubte, ja que els nivells de creixement vegetatiu han comen�at a ser negatius en molts pa�sos de la Uni� Europea i molt baixos en la resta. A Espanya, a causa del retard demogr�fic, l’efecte de la taxa de fecunditat sobre el creixement vegetatiu es far� m�s patent en uns anys, el que contribuir� negativament al creixement de l’economia.

A mesura que compleixes anys penses que et cal fer un racó per quan et jubilis. I.. quan arriba el dia de cobrar el Pla de Pensions i el banc t’ofereix una renda assegurada. Què fas?

En aquests moments que les entitats financeres estant a la UVI, s’empesquen unes estratègies molt agressives i poc sòlides. Els bancs intenten evitar per tots els mitjans el pagament de la prima de jubilació. T’ofereixen el seu producte estrella argumentant que si cobres la prima que et correspon, Hisenda et farà pagar un ull de la cara. Després d’uns argumentaris de venda que et fan sospitar et llegeixes la lletra menuda i …

“La renda assegurada del Pla de Pensions es garantiria mitjançant la pòlissa col·lectiva indicada, subscrita entre el promotor i l’assegurador, a favor del Pla de Pensions. La renda mensual indicada és bruta i s’abona mentre visqui algun dels assegurats. Aquesta renda constitueix un rendiment que tributa a l’impost de la renda  de les persones físiques com a rendiment del treball. El CAPITAL DE DEFUNCIÓ s’abonarà a la defunció de l’últim assegurat. En cas de sol·licitar el rescat de l’operació d’assegurança per al cobrament de la prestació del Pla en forma de capital, el valor de rescat estarà en funció del valor del mercat de la inversió vinculada. En cas que el càlcul del valor del rescat resulti superior a la provisió matemàtica., el valor del rescat serà la provisió matemàtica més el 75% d’aquest excés… “

En resum, et volen col·locar un producte financer que si bé té un minsos rendiments mensuals, el capital no és líquid i alhora t’apliquen una fórmula per la qual aquest és redueix gairebé a la meitat, sempre i quan tinguis la sort de complir les múltiples condicions per cobrar-lo.

Una gran part de les retallades que patim són degudes a la manca d’ eficiència dels gestors de les entitats financeres. Ara que ens apliquen unes retallades que ens les faran ballar magres, com a mínim els pròxims 7 anys, no pot ser que es permeti que els bancs continuïn oferint productes  tramposos. Hem de ser impecables amb la poca honradesa , la nul·la transparència i la desaforada cobdícia de les entitats financeres. Hem de ser consumidors intel·ligents i escollir de les entitats que ens ofereixen productes entenedors, fiables i sense gat amagat.