Heu pensat mai en fer surf de neu al matí i surf de mar a la tarda?

Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

El model turístic de Girona va més enllà de la platja!

Molts països s’han preparat a consciència per augmentar el PIB en l’àmbit del turisme. Històricament, la nostra regió de Girona ha sabut atraure nombrosos turistes d’arreu del món, sovint amb els actius del sol i la platja. Però des de fa temps s’està imposant el discurs d’anar més enllà. D’acord que és un tòpic, d’acord que ho diu tothom, però hem de prendre’ns molt seriosament la construcció de nous productes per aconseguir despertar l’interès del visitant potencial pel nostre país.

Aquests productes s’han de pensar a partir de les fortaleses que ja posseïm i de l’aprofitament de les infraestructures actuals, tocant de peus a terra i admetent que la conjuntura econòmica no permet fer grans inversions ni fer volar coloms.

Penso que el nostre repte és unir l’oferta del turisme de costa amb el turisme rural i d’interior. El turisme rural, que forma part de les arrels i del nostre paisatge habitual, és molt ben acceptat pel mercat, s’està posant de moda, però no té prou recursos econòmics i té dificultats per accedir al mercat exterior. D’altra banda, el mercat exterior necessita un reclam llaminer, una aposta per l’autenticitat que podria satisfer perfectament el turisme rural o d’interior.

És el moment de sumar esforços i que els pobles de turisme de la costa s’associïn amb els pobles de muntanya per oferir, mitjançant els seus canals de difusió, les seves activitats de muntanya. Es tracta de retroalimentar-se i diversificar l’oferta.

Des de la costa, on hi ha els grans volums de visitants i on tenen la possibilitat d’impulsar les tècniques de promoció de vendes, es poden promocionar rutes romàniques o medievals, excursions a peu o en bicicleta i un llarg etcètera d’activitats molt diverses i atractives per a tota mena de públics.

Hem d’aprofitar les comunicacions per crear productes innovadors i diferents, com ara dormir a la costa i esquiar a la muntanya, sobretot en les èpoques en què cal desestacionalitzar. No hem espremut al màxim els grans recursos hotelers que hi ha a la costa i que durant l’hivern tenen, en alguns casos, índexs d’ocupació molt baixos o, encara pitjor romanen tancats. Això permetria reactivar propostes turístiques molt interessants, encara que fins avui mal gestionades i escassament promocionades, com ara el Museu dels Sants d’Olot, que sembla que està en una situació crítica.

Des de fa temps, tothom s’omple la boca dient que cal innovar i internacionalitzar. El sector turístic no s’ha de quedar al marge. Hem de vendre a través de la costa per augmentar-ne el flux de visitants i, al mateix temps, escampar pel territori la seva influència. Hem d’oferir nous productes. Alguns municipis estan treballant molt bé el turisme esportiu: futbol, bàsquet, estacions nàutiques, motocross, atletisme, btt, etcètera. El creixement de l’afició a les curses de tota mena, per exemple, obre moltes perspectives. Hi ha alguns municipis del Pirineu que obtenen dos o tres dies d’ocupació completa gràcies a l’organització d’una cursa de muntanya ben promocionada.

Estem mancats de productes originals. Tenim la infraestructura hotelera. Però ens hem d’adaptar a les necessitats dels majoristes turístics, que busquen producte original i no només capacitat hotelera a baix preu. El producte ens diferencia, ens dóna valor afegit i ens pot ajudar a portar turisme a tota la regió, i d’aquesta manera millorar la nostra economia i el nostre benestar. Aquesta és la meva proposta de màrqueting per a establiments de costa que busquin diferenciació.

Museu del Joguet de Verdú: el miracle del turisme d’interior

Han passat els anys i, tal com em pensava, el Museu de Joguets de Verdú s’ha convertit en un model a seguir. Va créixer i seguirà creixent sobretot gràcies a la passió pel museu que uneix a tota la família Mayoral. Tots hi treballen amb molt talent, dedicació i imaginació.

Vaig conèixer en Jordi Mayoral el novembre de l’any 2002, arran de la posada en marxa del Museu de Joguets de Verdú. Aleshores, en Jordi estudiava Història, carrera que segur que va escollir pel seu esperit emprenedor, perquè li agrada canviar les coses i engegar iniciatives en positiu. A l’hora d’embrancar-se en la seva aventura va confiar en la nostra societat, va conèixer els nostres objectius i els resultats que aconseguim. En aquell moment, en Jordi ja col·laborava en l’empresa familiar, tant a la Mayoral Galeria d’Art com al Museu de Joguets de Verdú. Són dues iniciatives emprenedores, dos projectes familiars vinculats a la cultura creats i  gestionats amb passió. Estan constituïts en un 50% per un equip familiar i en l’altre 50% per persones que quasi ja són de la família. Les decisions estratègiques sempre es consensuen i cadascú té encomanat un camp específic. En Jordi s’ocupa de l’àmbit comercial i la comunicació. Explica que en aquest temps de crisi, “la principal competència sempre és un mateix: les pors, el fet de no plantejar-nos realment què volem ser, on volem arribar”. Li agrada tenir una competència potent perquè el que fa és estimular-lo  i fer-lo millorar. “Evidentment, cada dia ens hem de mirar al mirall i saber en què som bons i en què fallem. Els moments crítics arriben quan no trobes la sortida als  problemes que t’atrapen. Llavors, cal valorar-ho tot, i no ser injustament crítics amb nosaltres mateixos. És important parlar amb la gent que t’estima i poc a poc trobes solucions i surt la llum. Ho resumeix amb  un proverbi: tots els problemes tenen solució i si no en tenen, ja no són problemes. Ara, el més important és el fet de passar a l’acció: implementar les il·lusions.”

El seu consell als emprenedors és aquest: “que en l’inici de la seva aventura facin plantejaments realistes, que tinguin la despesa controlada des del principi i intentin generar ingressos de seguida”. “Val a dir que un emprenedor sempre té un pla B i un pla C i un pla D… Són totes les il·lusions que té, tots els projectes per realitzar si fallen les iniciatives actuals. No tenir un pla B és una temeritat. Sempre s’ha de tenir una sortida d’emergència. Contínuament, cada dia, cada hora. Qualsevol negoci que no es perfeccioni i es contrasti està destinat al fracàs.”

Actualment, el Museu del Joguet de Verdú, amb una superfície de més de 2.700 m2, exhibeix més d’un miler de joguets i supera els 150.000 visitants. Gràcies a l’entusiasme i la passió en el treball ben fet, la família Mayoral aconsegueix el miracle d’atraure milers de visitants a Verdú, obrint així el camí del turisme al poble.

Quina reflexió en podem treure d’aquesta experiència? Moltes, però una d’important és la conveniència d’estimular els projectes intrínsecament no recurrents i que continguin la màgia i la valentia de localitzar-se en indrets poc turístics, com en aquest cas, ja que fan un servei de cohesió i d’equilibri econòmic al país. Penso proposar a en Jordi d’establir una col·laboració amb www.unicbuy.com. Per cert, és un museu fantàstic, no us el perdeu!

Mirant al món des d’Olot a través d’unes ulleres!

Vaig conèixer en Miquel Fluvià per un atzar professional. Per la manera innovadora de pensar d’aquell paio sabia que en podria aprendre molt. Hi ha qui pensa que ser emprenedor no és qüestió d’aprenentatge sinó de caràcter. A molts emprenedors ens pot ser de molta utilitat convidar l’empresari Miquel Fluvià a fer un viatge al túnel del temps fins a l’època en que va posar en marxa www.optimoda.com.

No sé del cert quan vaig començar a ser conscient de l’existència de l’ecomerç. Tinc la sensació que el primer que me’n va parlar va ser precisament en Miquel. Va començar el projecte de www.optimoda.com l’any 2000, en conseqüència, el 2010 va celebrar els seus primers deu anys. A l’any 2000, el nostre emprenedor tenia dues òptiques a la ciutat d’Olot i va tenir la idea d’obrir-ne una tercera amb pàgina a Internet. Penseu que al 2000 hi havia molt pocs internautes i era molt poc habitual tenir adsl a les cases.

“Vaig tirar el projecte endavant per il·lusió, de fet no tenia ganes ni que funcionés ja que el meu objectiu era el comerç físic”, m’explica. Li pregunto si ser emprenedor és qüestió d’aprenentatge o de caràcter. Ràpidament diu: “De caràcter! L’aprenentatge és necessari però és fàcil abandonar. No hi ha res fàcil. De fet, si www.optimoda.com és viva és perquè hi ha caràcter. Va estar molts anys perdent diners. El més senzill era abandonar”.

De tota manera, el que vull destacar és que, ens aquells temps, impulsar un projecte de venda per Internet, i amb un producte tant poc comprat a la xarxa com les ulleres, resultava increïble, un miracle! I sorpresa!, va funcionar. “De sobte anava creixent i estava fent una cosa que no feia ningú”, assegura. Va tenir l’habilitat, per no dir el talent, del que en màrqueting en diríem satisfer les necessitats d’uns clients que cap especialista ni cap gran companyia havia estat capaç de detectar.

En aquells primers anys hi va haver moments crítics, i més a Internet. Però tot necessita un recorregut. Va ser impressionant quan la revista My computer, al 2003, va posar al rànquing d’ecomerç a l’Estat espanyol, en primer lloc El Corte Inglès i en segona posició www.optimoda.com. Que quedi clar, de tota manera, que en aquells moments en el nínxol de mercat de l’Estat espanyol de la venda d’ulleres de sol no hi havia ningú més.

Honradament, en Miquel ens comenta: “En realitat a www.optimoda.com no vaig fer ni un pla de negoci, ja que no era rendible. Sempre he reconegut que va ser concebut com una eina de suport al meu negoci físic i sé que encara n’és un apèndix. No hi ha grans beneficis a Internet, i continuo endavant perquè em crea benefici afegit per la possibilitat de generar més rotació. Mireu, perquè ens entenguem, és una avantatge competitiu que genera més venda perquè tinc més rotació d’estoc”.

Doncs bé, en aquesta empresa actualment hi treballa una persona a jornada completa, tot i que com ja us imagineu el seu ideòleg hi dedica molt de temps. En aquests anys ha cercat noves oportunitats canviant fins a tres vegades la web, millorant la navegació, la rapidesa i afegint més sistemes de pagament.

Efectivament, en aquest producte el valor afegit està en oferir una gran varietat de mercaderies especialitzades i un molt bon preu en la venta d’ulleres de sol. Potser (bé, segur!), la gent ha perdut la por a comprar per Internet.

Tot i que es fàcil de deduir, a nivell de l’estat espanyol www.optimoda.com és un referent. És curiós això de la comercialització a Internet: no sabia que només hi ha 10 webs que funcionen bé a nivell d’òptica a la península ibèrica.

Respecte al punt feble del negoci, en Miquel ens confessa: “Per si sol no funciona. De fet, els negocis d’Internet perquè funcionin necessiten internacionalitzar-se i això requereix d’una gran inversió, és a dir, de bombolles especulatives molt grans”.

Hi ha qui diu que per evitar el fracàs cal saber per què s’acostuma a fracassar. L’impulsor d’Optimoda pensa que el fracàs no es pot evitar. Si algú no aconsegueix fracassar mai, es confiarà i acabarà fracassant. Als nous emprenedors els aconsella que treballin molt i amb criteri.

Miro en Miquel fixament i li etzibo: “Partint de la base que penses que a Internet, tant abans com ara, els projectes al principi són un fracàs i necessiten d’un gran recorregut i una gran inversió, el meu nou pla d’ecomerç segur que serà un fracàs!” Ell em respon: “Crec que la idea de www.unicbuy.com és molt bona i es diferencia dels projectes existents. La idea és la clau de l’èxit. La dificultat que tindràs és ser-li fidel. Ah, i el nom és molt encertat. M’agrada!”