De la Fira al Club del Negoci

Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

Les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. La conjuntura econòmica i la globalització ens exigeixen repensar si tenim adaptat el seu model de negoci a les exigències actuals.

La conjuntura actual i la globalització permeten revolucionar la creació i la transformació dels models de negoci.

No entenc  per què no hi ha una estratègia d’impuls públic  de l’I+D+i  que permeti renovar aquest sector, sobretot tenint en compte que sembla que en aquest país haurem d’acabar vivint dels serveis. Em ve de gust plantejar que ens esforcem a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social.  Que morin les fires i que neixin els clubs del negocis!

El nou concepte ens porta a nous clients. Els responsables de les Institucions Firals han d’assumir que paraules com creativitat, reestructuració o correcció han de ser quotidianes. Fins i tot allò que funciona correctament s’ha de valorar en perspectiva i sentit comú, i anar-ho reestructurant. L’actitud demolidora de no liderar ni dirigir, de no passar de ser simples reproductors del “sempre ho hem fet així” no té cap futur. Cal canviar la pell i esdevenir emprenedors.

Cal abandonar la idea de vendre i ocupar metres quadrats. S’ha d’aportar valor afegit, inventant nous salons i buscar la satisfacció de visitants i expositors combinant l’antic (el caliu humà)  amb el modern (Internet i les noves oportunitats de guany). Hem d’oferir un compendi d’impactes de negocis, factors socials i emocionals.

Les manifestacions firals patronejades per institucions públiques han de tenir molt clar que l’estructura no s’aguanta si no hi ha les tres potes: club de negoci (expositors i visitants), promoció de la ciutat (atracció turística que identifica el municipi amb l’esdeveniment) i autofinançament ( el cost de les fires s’ha de repercutir als patrocinadors, expositors i visitants).

La  fira és el punt de trobada entre l’oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no ha d’acabar en l’esdeveniment en sí mateix.

Hem de generar conceptes en constant evolució i no responent a una única visió del passat. Les administracions han de ser valentes i no amagar la gran mentida sota la catifa.

¿Reconeixem que potser de vegades s’exagera la capacitat real d’atracció i interès que té una fira? Es una qüestió de moda, potser? De temor? Realment, aporta altres tipus de beneficis i impactes? De quina naturalesa? A quin termini? Amb quin cost?

Sovint la creació del producte no té continuïtat en la venda posterior. Cal donar prioritat a la política de promoció enfront  de la tendència a vendre “fum”, productes a mig fer, indefinits, equívocs. No podem crear falses expectatives als visitants.

D’altra banda no hem de caure en la miopia dels que prediquen que les fires no són d’utilitat. Hi ha un munt d’exemples d’empreses catalanes que els hi és un guany assistir a les fires internacionals, com la fira CeBIT, de Hannover. El nom CeBIT significa Centre per la Tecnologia de la Informació i l’Oficina (Centrum der Büro-und Informationstechnik). El CeBIT és una fira d’exposició dd’ordinadors i tecnologies de la informació, telecomunicacions, programari i serveis. El seu leitmotiv és: Uneix-te a la visió. Un empresari m’explicava que la fira va ser clau per la seva internacionalització.  CeBIT, per ells, és un excel·lent model de negoci, que els ajuda a reforçat les vendes i les pròpies innovacions en comunicació.

En definitiva, necessitem una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i  en el sector firal que ha de permetre la seva transformació en Clubs dels Negocis.

 

TED x Girona, 9 hores viscudes amb emoció

Vaig viure la meva primera experiència TED.  Per primera vegada es va celebrar a Girona el TEDxGirona. El TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a idees innovadores que busquen difusió. El TED es va originar fa uns vint-i-cinc anys a Long Beach (Califòrnia), on encara ara s’hi convoquen els líders i emprenedors que remenen les cireres. Les xerrades tenen una durada d’uns quinze minuts i després s’exposen a www.ted.com.

Em va fer molta il·lusió escoltar i fer-la petar sobretot amb Franc Ponti i amb Jil Van Eyle, ja que fa temps vaig llegir els seus llibres: “Si funciona, cámbialo” i “Teaming”, respectivament. Tota la resta de ponents també ens van aportar bones idees i motius per rumiar. Hugo Pardo (www.digitalissimo.com), Xesco Espar (Coach), Sònia Fernández (Física), Enric Ruiz-Geli (arquitecte figuerenc de la Fundació Bulli), Núria Soler (Alter Ego), Nina (Contrologia), Jordi Roca (Pastisser Can Roca) i Antonella Broglia (Infonomia). Em va fer gràcia descobrir que la Núria Soler era la mare del futbolista Cesc Fàbregas.

Sense gaire temps per pair totes les emocions que ens van transmetre, vull compartir uns apunts de la sopa d’idees que ens van obsequiar:

-El món és una xarxa i haig de connectar i viatjar per conèixer altres móns:Open innovation. Hem de construir un entorn de passió i substituir competició per col·laboració.

-El talent escull a on viure, és un nòmada del coneixement, és la verdadera llibertat. Smartspot: hem d’estar en un indret que potenciï la intel·ligència, amb ganes d’aprendre i buscant sempre un nou error per trobar la solució.

-L’usuari és qui s’adapta a la nostra idea. Però no són els pintors sinó els espectadors els qui completen l’obra d’art.

-Emprendre és guanyar llibertat. Hem de crear negocis Funky, és a dir, divertits.

-Quan l’objectiu que volem assolir és molt gran hem de treballar en equip. Hem d’aconseguir que onze jugadors semblin dotze.

-El cos i la veu són indestriables, únics i irrepetibles. Cal un entrenament diari de la veu per esdevenir un atleta de la comunicació.

Aquest TEDx Girona ens ha inspirat a emprendre amb creativitat, valors, coneixement i emoció.

REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ la diferència és la “R”

Vaig tenir el privilegi d’apropar-me al cicle de conferències per commemorar els 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. El protagonista amb una personalitat i lucidesa excepcionals: Federico Mayor Zaragoza. Va néixer al Barcelona el 1934 i va estudiar farmàcia a la Universidad Complutense de Madrid. Val la pena que rep asseu breument la seva trajectòria a https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Mayor_Zaragoza
El seu doble vessant d’home de lletres i de ciències es fa palesa en els nombrosos llibres que ha publicat. No només obres científiques, sinó també llibres d’assaig i fins i tot poemaris.
Em va agradar quan va explicar que els científics tenen molt coneixement però no saben com aplicar-lo. Creu que els empresaris són els que s’avenen al risc d’aplicar els coneixements científics i, per això , cal que científics i empresaris treballin molt estretament. Va defensar a les empreses com a la millor eina per aconseguir el benestar per la societat. També va insistir que hi ha empresaris bons que la societat ha d’ajudar i impulsar i empresaris dolents (especuladors i en els darrers temps alguns banquers) que la societat no els ha d’ajudar sinó penalitzar.
Mayor Zaragoza és un home que vol canviar el món, que vol reduir els conflictes i eradicar la pobresa, però sempre amb un mètode i amb una estratègia.
I per finalitzar la conferència, ens va il·lustrar amb la següent anècdota: [quan era rector de la Universitat de Granada, vaig escriure a la pissarra, en una de les classes de Bioquímica que procurava donar de ta nt en tant, una paraula que va produir perplexitat i un prolongat murmuri entre els estudiants: “REVOLUCIÓ”. Després, poc a poc, vaig esborrar la “R” i els vaig dir: “EVOLUCIÓ” és la solució, és la que la naturalesa ve practicant sàviament des de l’origen dels temps. Però no oblidem que, quan per inèrcia vivim aferrats al passat, la “revolució” és inevitable. I amb el guix vaig afegir de nou la “R”.
Per això, els vaig dir abans de començar a parlar del metabolisme hepàtic, “imitin a la natura en la seva conducta: conservin el que creguin que cal conservar i canviïn el que pensin que cal canviar. L’esdevenir està per fer ( no m’he cansat de repetir), i el futur ha d’inventar-se en gran mesura. Siguin lliures i responsable s. La diferència entre REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ és la “R” de responsabilitat.
Els sistemes en què els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres poden mantenir-se per la por i la publicitat enganyosa. S’estén la seva durada temporal … però, de sobte, s’enfonsen. Siguem responsables. Evolucionem a temps. No ens deixem entretenir més per un immens aparell mediàtic que ens obnubila ].

Cal que seguim l’estela de Mayor Zaragoza i tal com ens esperona exercim les “R” de responsabilitat!