Posted on

REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ la diferència és la “R”

Vaig tenir el privilegi d’apropar-me al cicle de conferències per commemorar els 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. El protagonista amb una personalitat i lucidesa excepcionals: Federico Mayor Zaragoza. Va néixer al Barcelona el 1934 i va estudiar farmàcia a la Universidad Complutense de Madrid. Val la pena que rep asseu breument la seva trajectòria a https://ca.wikipedia.org/wiki/Federico_Mayor_Zaragoza
El seu doble vessant d’home de lletres i de ciències es fa palesa en els nombrosos llibres que ha publicat. No només obres científiques, sinó també llibres d’assaig i fins i tot poemaris.
Em va agradar quan va explicar que els científics tenen molt coneixement però no saben com aplicar-lo. Creu que els empresaris són els que s’avenen al risc d’aplicar els coneixements científics i, per això , cal que científics i empresaris treballin molt estretament. Va defensar a les empreses com a la millor eina per aconseguir el benestar per la societat. També va insistir que hi ha empresaris bons que la societat ha d’ajudar i impulsar i empresaris dolents (especuladors i en els darrers temps alguns banquers) que la societat no els ha d’ajudar sinó penalitzar.
Mayor Zaragoza és un home que vol canviar el món, que vol reduir els conflictes i eradicar la pobresa, però sempre amb un mètode i amb una estratègia.
I per finalitzar la conferència, ens va il·lustrar amb la següent anècdota: [quan era rector de la Universitat de Granada, vaig escriure a la pissarra, en una de les classes de Bioquímica que procurava donar de ta nt en tant, una paraula que va produir perplexitat i un prolongat murmuri entre els estudiants: “REVOLUCIÓ”. Després, poc a poc, vaig esborrar la “R” i els vaig dir: “EVOLUCIÓ” és la solució, és la que la naturalesa ve practicant sàviament des de l’origen dels temps. Però no oblidem que, quan per inèrcia vivim aferrats al passat, la “revolució” és inevitable. I amb el guix vaig afegir de nou la “R”.
Per això, els vaig dir abans de començar a parlar del metabolisme hepàtic, “imitin a la natura en la seva conducta: conservin el que creguin que cal conservar i canviïn el que pensin que cal canviar. L’esdevenir està per fer ( no m’he cansat de repetir), i el futur ha d’inventar-se en gran mesura. Siguin lliures i responsable s. La diferència entre REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ és la “R” de responsabilitat.
Els sistemes en què els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres poden mantenir-se per la por i la publicitat enganyosa. S’estén la seva durada temporal … però, de sobte, s’enfonsen. Siguem responsables. Evolucionem a temps. No ens deixem entretenir més per un immens aparell mediàtic que ens obnubila ].

Cal que seguim l’estela de Mayor Zaragoza i tal com ens esperona exercim les “R” de responsabilitat!
Posted on

Un model lliure i obert d’intercanvi del coneixement

Gràcies a una conferència a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) he conegut un nou corrent de pensament, anomenat Sharisme, que és per a mi una novetat.

El Sharisme és un concepte de canvi, de portar la societat cap a nous models de convivència i intercanvi del coneixement, tant en el vessant públic com empresarial; un model basat en la capacitat de les persones per compartir de forma lliure, més enllà dels interessos econòmics que planen sobre les idees i que eviten la seva propagació, evolució, i retorn a la societat amb valor afegit.

El creador del corrent de pensament anomenada Sharisme és l’empresari xinès Isaac Mao, que defensa una societat centrada amb la creativitat i la cooperació. Segons Mao, la societat seria més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i apostar per la col·laboració i la suma d’esforços. Proposa “un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari”.

Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir per a un ús i benefici exclusius.

El Sharisme promou l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Twitter o el Facebook.

Us adjunto un vídeo de la presentació d’Isaac Mao  

 

Posted on

Una recomanació literària per divertir-se i instruir-se

L’últim mes he tingut la sort de conèixer i assistir al tour de presentacions que ha fet per les comarques gironines el brillant economista Germà Bel (nascut a Les Cases d’Alcanar, l’any 1963) del seu llibre de https://www.edicionslacampana.cat/

Fa temps que la seva activitat està centrada en la investigació sobre economia i política de les infraestructures i el transport, reforma del sector públic, especialment en matèria de privatització de l’empresa pública, regulació i competència en els mercats i reforma dels serveis locals i les infraestructures.

Ha publicat “Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid”. El llibre és de rabiosa actualitat enmig de les tensions originades per la crisi econòmica i les tensions per la manca de resolució a la plurinacionalitat de l’Estat.

Germà Bel és un estudiós especialista en infraestructures i també una de les veus més preclares a l’hora de denunciar l’espoli fiscal i els dèficits que pateix Catalunya, tant pel que fa la seva quantitat i qualitat com en aspectes relacionats amb la gestió.

El llibre parla del model d’inversions que porta a terme l’Estat, les quals no es caracteritzen per estar concebudes en termes de rendibilitat socioeconòmica, sinó clarament des de l’òptica de la construcció nacional espanyola. Diu que la lògica de la inversió espanyola és perversa i no genera el retorn que hom hauria d’esperar-ne perquè les decisions es prenen no en funció de l’interès econòmic, sinó de la voluntat nacionalista espanyolista.

Germà Bel a Olot

 

A més, transcriu uns passatges històrics que il•luminen l’assumpte: ”Es preciso, pues, que nos acostumbremos a entender a toda unidad nacional, no como una coexistencia interna, sino como un sistema dinámico. Tan esencial es para su mantenimiento la fuerza central como la fuerza de dispersión [ … ] la energía unificadora, central, de totalización – llámese como quiera- necesita, para no debilitarse, de la fuerza centrífuga, de la dispersión, del impulso centrífugo pervivente en los grupos. Sin este estimulante, la cohesión se atrofia, la unidad nacional se disuelve, las partes se despegan, flotan aisladas y tienen que volver a vivir cada una como un todo independiente”. (José Ortega y Gasset, España invertebrada, 1921)

L’entusiasta Germà Bel és un orador brillant, amb un gran poder de convocatòria, i gràcies a la seva curiositat, a Catalunya tenim un estudi acadèmic fiable i irrebatible que ens obre els ulls i ens mostra com s’han forçat el disseny de les infraestructures a l’estat espanyol.

És el meu llibre d’aquest Sant Jordi!