1. “Un model de negoci fonamentat en la innovació es basa en trobar i fomentar noves formes de crear, lliurar i captar valor”.
2. Ens va convidar a fugir de les empreses en el que el líder només parla i no diu res . Combatre el  bla bla del líder, cal conversar entre tots plantejant estratègies  i situacions.

Ras i curt: ningú. Penso que els nostres governants no les coneixen.

La crisi econòmica actual i les polítiques que s’apliquen estan tenint diferents conseqüències socioeconòmiques que afecten la capacitat de creixement i al benestar de la societat. Vet ací alguns exemples.

- La crisi de crèdit o crèdit crunch (contracció del crèdit) és un període en què hi ha poca liquiditat (diners en efectiu) en el sistema perquè ningú l’està prestant. En l’actualitat, tant bancs com altres institucions financeres no poden aconseguir cap crèdit i es troben estancades amb actius negatius en els seus comptes. Molts han hagut de declarar la fallida o estan a punt de fer-ho. Els governs han hagut de rescatar aquestes institucions per la por que el seu col·lapse podria significar en l’economia general.

El dràstic racionament del crèdit afecta el rendiment de milers d’empreses a tot el món dependents del finançament bancari. Una altra conseqüència és la significativa caiguda de la despesa de consum privat en els països desenvolupats més importants. La caiguda del palanquejament financer i de la despesa en consum privat, com a efecte del racionament del crèdit i de la liquiditat, està correlacionada amb l’impacte negatiu reflectit en la caiguda dels fluxos d’importació i exportació, dels fluxos d’Inversió Estrangera Directa i de els fluxos de remeses enviades pels treballadors emigrants en els països rics cap als seus països d’origen, generalment països pobres, alguns dels quals depenen de manera important d’aquests fluxos de remeses. En definitiva, es tracta d’un bucle del qual és difícil sortir.

- Sense pràcticament sortides laborals per als científics, cal emigrar o deixar la ciència. El sistema de R+D torna a perdre a aquests bons científics altament qualificats.

- Els desnonaments creixen un 134% el 2012. La precària situació de moltes famílies a l’Estat Espanyol ha desencadenat a un increment dels impagaments hipotecaris, el que comporta el bom de desnonaments que està tenint lloc actualment. Aquesta situació origina un conflicte social, ja que aquestes famílies queden en una situació molt vulnerable, econòmicament i socialment. A més, s’estan donant casos de suïcidi de persones desnonades que no poden afrontar el futur. S’ha de solucionar amb urgència aquesta situació, i una forma seria posar a la seva disposició lloguers dels habitatges que tenen en estoc els bancs i les caixes a molt bon preu per a aquestes famílies.

- Copagament en el transport sanitari. Les mesures preses pel govern en l’àmbit de la sanitat, com la que l’usuari pagui una part quan utilitzi el transport sanitari no urgent (el que fan servir els malalts no greus per traslladar-se a l’hospital), és vista com injusta per gran part de la societat, en especial per als que el pateixen directament. Per exemple, una persona que ha d’anar a fer diàlisi tres vegades a la setmana, aquesta mesura li suposarà una despesa extra, a més de pagar pels cars medicaments que pren. I com ella, hi ha molta gent que es troba en aquesta situació, i que veuran encara més minvades les seves finances per l’aprovació d’aquestes mesures.

- La crisi provoca un descens de prop del 30% en consum de gasolina. Els preus desorbitats que les grans petroleres estan posant als carburants, al costat de la baixada del consum i de les sortides de les famílies en general a causa de la crisi, ha provocat aquest fort descens de les vendes, de manera que els propietaris de les estacions de serveis es mostren molt preocupats, ja que els seus marges de benefici, asseguren, són baixos, i si disminueixen les vendes la situació serà insostenible. A Olot, durant setmanes una gasolinera va haver de tancar perquè no disposava de diners per proveir la gasolinera de combustible. D’altra banda, als alts preus també afecten als transportistes i altres sectors que necessiten provisió de carburants. Amb aquests preus se’ls fa difícil moltes vegades seguir endavant amb els seus negocis. Una multinacional del sector ubicada a Figueres va anunciar a finals del 2012 que tancava la seva divisió de transport internacional.

I nosaltres, què podem fer? Cercarem un governant que conegui les mesures econòmiques per remuntar l’Economia? O seguirem essent xais d’un pastor cec que per omplir-se les butxaques, deixarà a tota la manada envoltada de llops?

Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal, Eslovènia, Àustria, Grècia, Itàlia, Eslovàquia i Estònia seguiran endavant amb l’anomenada “taxa Tobin”, després que països com el Regne Unit i Suècia rebutgessin participar-hi, fet que va impedir que s’implantés a tota la Unió Europea. Onze països, entre ells Espanya, han decidit sumar-se al projecte d’instaurar a Europa el que es coneix actualment com Taxa Tobin.

En què consisteix la taxa Tobin?

La taxa Tobin és una idea original del prestigiós economista americà James Tobin (1918-2002), Premi Nobel d’Economia el 1981, que inicialment va proposar un impost per gravar els moviments en divises amb l’objectiu de desincentivar l’especulació basada en les variacions de tipus de canvi de divises. Segons la proposta de Brussel·les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% la compravenda d’accions i bons, i amb un tipus del 0,01% les de derivats.

Quins seran els seus efectes?

Efectes positius: Es pot recaptar una quantitat important de diners que pot ajudar a pal·liar els efectes negatius de la crisi. A més, disminuirà el nombre d’operacions especulatives, les quals representen un 80% del total a nivell mundial.

Efectes negatius:

1. No sempre està clara la distinció entre moviments de capitals especulatius i productius. A la pràctica és molt fàcil transformar els uns en els altres i d’aquesta manera els especuladors aconseguirien evadir l’impost.
2. Ha de ser adoptada per tots els països, sinó els intermediaris financers realitzarien les operacions des dels països exempts, evadint així la taxa.
3. S’ha d’utilitzar per augmentar la productivitat dels països, millorant institucions, augmentant nivells d’educació i sanitat, etc. és a dir, s’ha de fer un control extern perquè els diners recaptats es dediquin als fins adequats i evitar suspicàcies.

La taxa Tobin guardaria relació amb la tesi següent: “La mundialització requereix la lliure mobilitat del capital a escala mundial. Aquest és un dels aspectes en què el procés està més avançat “. La lliure mobilitat total del capital, sense cap mesura de control de canvis, permet que es duguin a terme operacions que no suposen cap intercanvi de productes / serveis sinó que són accions per especular en el curt termini, aprofitant les fluctuacions dels tipus de canvis. Aquestes operacions poden, en un moment donat, comprometre l’economia d’un país.

El número dos del Fons Monetari Internacional (FMI), el nord-americà David Lipton, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’ ha declarat: “Volem reunir els nostres recursos, humans i financers, per ajudar als nostres membres per evitar el col·lapse de l’Eurozona”.

Per tant, estic d’acord que l’FMI demani, a canvi dels fons que injecta, que es portin certes polítiques de reestructuració. La qüestió és que han de ser unes polítiques d’acord amb el conjunt dels països de l’Euro zona, que és on es pretenen aplicar. Considero que això s’està tenint en compte i no es permetrà que empitjori, encara més països com Grècia o Irlanda, sinó que es treballarà pel benefici de la regió en conjunt.

El passat mes de desembre vaig tenir la sort de fer la ponència No et vull vendre cap moto! al Congrés de Fires de Catalunya, que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet. Durant la sessió, vaig presentar dues eines per millorar la competitivitat de les fires catalanes. Primer vam parlar del comerç electrònic i de la meva experiència com a inversor i emprenedor a www.unicbuy.com, i després del Living Lab com a gran ecosistema de la innovació firal.

Per implementar aquestes eines cal tenir present que les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. Per tal que aquestes eines siguin d’utilitat crec que hauríem d’esforçar-nos a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social. La millora contínua que proposava la meva ponència es basava en la implementació de les següents eines:

-Comerç electrònic: Les noves tecnologies obren nous camps que la majoria d’empreses i institucions encara no han explorat a fons. La fira és el punt de trobada entre l’oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no s’ha d’acabar amb l’esdeveniment en sí mateix.

-Living Lab: és un ecosistema d’innovació en el qual l’usuari és utilitzat com a catalitzador de noves idees i tecnologies. Està demostrat que la innovació basada en l’usuari sol aportar més valor en àmbits de coneixement aliens als que normalment opera una empresa. No obstant això, la utilitat empresarial d’aquest enfocament és innegable, ja que actua com a frontissa entre la recerca bàsica de centres de coneixement com el MIT Media Lab i la investigació aplicada de les empreses que transformen aquest coneixement científic bàsic en productes i en nous models de negoci.

Per acabar… Quin és el tresor de la teva fira? Si la teva fira no respon de forma contundent aquesta pregunta no et preocupis! Els professionals de www.dacoiniciatives.com t’ajudarem a millorar la teva fira, és a dir a trobar el teu tresor.

L’estancament de la població en els països avançats és fruit de dos processos diferents: el descens de la natalitat, d’una banda, que fa disminuir el nombre d’efectius joves, i la prolongació de l’esperança de vida, l’augment de la longevitat, l’altra, que provoca un creixement de la població de més edat. Encara que ambdós fenòmens són relativament independents, tenen el mateix efecte sobre l’estructura per edat: envellir a la població.
Aquest estancament de la població és considerat un problema social en tant que planteja la necessitat de respostes socials: exigeix un augment de la despesa en pensions, fa créixer inevitablement la despesa sanitària i genera la demanda de nous serveis d’atenció. En resum, planteja el repte de mantenir nivells de protecció social per a una població envellida que creix numèricament. I això al mateix temps que el percentatge de població activa ha tendit a disminuir per diferents motius, i no exclusivament per l’envelliment, i, per tant, una proporció cada vegada menor de la població ha de subvenir a les necessitats de grups dependents més nombrosos.

En els països europeus, el baby-boom es va produir més aviat a l’Estat Espanyol (va ser en els anys 60) i el descens posterior de la fecunditat es va produir lentament fins estancar-se en baixos nivells. Espanya, partint de nivells de fecunditat més elevats, conseqüència del seu retard demogràfic, ha aconseguit, en dues dècades, el dubtós privilegi de tenir la taxa de fecunditat més baixa d’Europa, que és com dir la més baixa del món.

En aquestes condicions de baixa fecunditat, i malgrat el persistent descens de la mortalitat a totes les edats, el creixement o el  sosteniment de la població està en dubte, ja que els nivells de creixement vegetatiu han començat a ser negatius en molts països de la Unió Europea i molt baixos en la resta. A Espanya, a causa del retard demogràfic, l’efecte de la taxa de fecunditat sobre el creixement vegetatiu es farà més patent en uns anys, el que contribuirà negativament al creixement de l’economia.

En aquests moments que les entitats financeres estant a la UVI, s’empesquen unes estratègies molt agressives i poc sòlides. Els bancs intenten evitar per tots els mitjans el pagament de la prima de jubilació. T’ofereixen el seu producte estrella argumentant que si cobres la prima que et correspon, Hisenda et farà pagar un ull de la cara. Després d’uns argumentaris de venda que et fan sospitar et llegeixes la lletra menuda i …

“La renda assegurada del Pla de Pensions es garantiria mitjançant la pòlissa col·lectiva indicada, subscrita entre el promotor i l’assegurador, a favor del Pla de Pensions. La renda mensual indicada és bruta i s’abona mentre visqui algun dels assegurats. Aquesta renda constitueix un rendiment que tributa a l’impost de la renda  de les persones físiques com a rendiment del treball. El CAPITAL DE DEFUNCIÓ s’abonarà a la defunció de l’últim assegurat. En cas de sol·licitar el rescat de l’operació d’assegurança per al cobrament de la prestació del Pla en forma de capital, el valor de rescat estarà en funció del valor del mercat de la inversió vinculada. En cas que el càlcul del valor del rescat resulti superior a la provisió matemàtica., el valor del rescat serà la provisió matemàtica més el 75% d’aquest excés… “

En resum, et volen col·locar un producte financer que si bé té un minsos rendiments mensuals, el capital no és líquid i alhora t’apliquen una fórmula per la qual aquest és redueix gairebé a la meitat, sempre i quan tinguis la sort de complir les múltiples condicions per cobrar-lo.

Una gran part de les retallades que patim són degudes a la manca d’ eficiència dels gestors de les entitats financeres. Ara que ens apliquen unes retallades que ens les faran ballar magres, com a mínim els pròxims 7 anys, no pot ser que es permeti que els bancs continuïn oferint productes  tramposos. Hem de ser impecables amb la poca honradesa , la nul·la transparència i la desaforada cobdícia de les entitats financeres. Hem de ser consumidors intel·ligents i escollir de les entitats que ens ofereixen productes entenedors, fiables i sense gat amagat.

La presentació del primer llibre.

Aquesta setmana he presentat el meu primer llibre. He tingut la sort que me l’han presentat: Domènec Espadalé president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona i Oriol Puig cap d’economia del Diari de Girona.

Sentir parlar de un mateix, em resulta inexplicablement complicat i fins i tot m’incomoda. Un no sap, del cert, com ni per què hi ha persones que influeixen tant a la teva vida; però, la veritat és que tinc la sensació que sense aquelles persones amb les que he tingut la oportunitat de tirar projectes endavant, avui tindria una altra personalitat i no em dedicaria al que em dedico. Bé va ser un plaer presentar el llibre a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, una entitat centenària, que representa al conjunt de l’empresa i, a més, és una de les meves cases professionals. Us transcric la magnífica presentació que va fer del llibre: No et vull vendre cap moto! el periodista Oriol Puig.

Bona tarda.

Abans que res dir que és un privilegi que en David em demanés fer aquesta presentació. Presentem el seu primer llibre, i jo faig la primera presentació d’un llibre. Espero a estar a l’alçada del que en David ens explica.

D’entrada, dir-vos que llegir “No et vull vendre cap moto” és una bona inversió.

Parlaré del llibre, però també d’en David.

EMPRENDRE VOL DIR TENIR UNA IDEA I SER CAPAÇ DE POSAR-LA EN MARXA !!! és una de les afirmacions que ens fa.

Partint d’aquesta definició, en David és un emprenedor en tota regla.

Afegiria que és un tastaolletes en positiu, i un molt bon comunicador.

Les seves primeres experiències laborals estivals van ser en el sector de la construcció, també venent assegurances, o treballant en una empresa de transports, o venent pisos. També va impulsar el Gaudir, un negoci d’Hostaleria a Olot.

Però la seva trajectòria formativa i professional l’ha acabat portant al món del comerç, les fires i el turisme. Ho canalitza a través de Daco Iniciatives, un projecte a través del qual ha col·laborat amb diverses institucions, des del sector privat al públic.

Moltes d’aquestes experiències, queden reflectides a No et vull vendre cap moto, que és un compendi actualitzat de molts dels apunts del seu bloc d’Internet, d’articles que ha publicat en premsa i també de noves reflexions

No et vull vendre cap moto! és un llibre que es pot presentar, … que es pot explicar, però també, i sobretot, es pot aplicar….

Tot i que en el llibre hi apareixen teories i conceptes, el que hi trobem, sobretot, és un seguit d’experiències que s’han portat a la pràctica amb èxit i que, amb els matisos que cal donar a cada nou projecte, es poden reproduir.

Són casos, redactats de forma entenedora, amena i sistemàtica, amb els quals moltes petites i mitjanes empreses es poden emmirallar. Són històries que parlen d’esperit emprenedor, de sacrifici, de tenacitat, d’innovació, d’internacionalització, de visió de futur, de relleu generacional …. i de moltes altres coses

En el fons són històries que ens mostren la conveniència i la viabilitat d’emprendre, …. que créixer i innovar no són verbs que únicament conjuguen les grans corporacions.

Hi trobem exemples de com hi ha gent que, partint d’una estructura molt petita, ha explorat i explotat els seus avantatges competitius, que han cercat economies d’escala, que han apostat pel comerç en línia….

En un moment en què és fàcil parlar malament de les administracions, a No et vull vendre cap moto!, en David ens aproxima experiències molt positives impulsades per les administracions públiques, i de la bondat de la col·laboració públic – privada. En aquest sentit, reclama, per exemple una estratègia d’impuls públic de l’I+d+i en el sector firal que ha de permetre convertir les fires en veritables CLUBS de Negoci.

Per exemple, es mostra crític amb el fet que a Catalunya hi hagi moltes fires amb perfil molt similar i conclou que: LES FIRES SÓN UTILS SI TENEN LA LLAVOR DE DIFERENCIACIÓ DE LA MARCA DE CADA CIUTAT QUE LES ACULL.

Un dels capítols finals del llibre es titula personatges amb idees. Hi apareixen noms com Xavier Sala i Martín, Jordi Pujol, Joaquim Lorente, Germà Bel, Jordi Pujol, Steve Jobs, Xavier Verdaguer, Isak Andic, o Federico Mayor Zaragoza..

Però al llarg del llibre apareixen molts exemples d’empreses i emprenedors, la majoria del sector privat, però també del sector públic.

M’agradaria destacar-ne alguns:

La família Morera, del Grup Morera – que són responsables de la gespa del Camp Nou, el que explica part del secret de l’èxit del Barça

Sandra Masoliver, del Grup Masoliver, un grup familiar que ha sabut créixer i internacionalitzar-se en plena crisi.

Joan Fabra, del celler Martí Fabra, hereu d’una tradició més que centenària.

Ramon Canadell, Alcalde de Santa Pau, amb qui va col·laborar en la creació d’una marca turística d’èxit, atraient al municipi alguns rodatges publicitaris.

Jordi Mayoral, i el museu del Joguet de Verdú, que ha contribuït a dinamitzar un municipi d’interior, obrint-lo a una activitat com el turisme, inèdita en aquella zona.

Xavier Ollé, que li va obrir les portes de Fira de Girona.

Sergi Ferrer Salat i l’aventura sensorial de Món Vínic.

Miquel Fluvià d’Optimoda, pioner del comerç electrònic a casa nostra.

Pere Alzamora, un empresari amb vocació social que ha impulsat un museu únic.

Peixos Ros, que exporta gràcies a Internet.

Icnita, que ha creat diverses innovacions en l’àmbit de la radiofreqüència.

Blaufruit que sabut donar valor afegit a la fruita amb una línia de purès i compotes.

Alqvimia, una petita empresa de productes cosmètics de la Garrotxa que ha sabut seduir el mercat japonès.

També m’agradaria destacar la vessant política d’en David. Ell és un patriota català fins a les últimes conseqüències. Està convençut de la viabilitat de la independència de Catalunya, i creu que l’empresa i l’empresari tenen molt a dir en aquest àmbit. Perquè, segons ell, les grans revolucions, tot i que necessiten una gran base social – en un dels textos del llibre recorda la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona– sobretot les fan els empresaris.

En el tram final del llibre, la innovació i les noves tecnologies són les protagonistes. Ens parla de la revolució que han suposat les xarxes socials i del seu projecte personal unicbuy.com, una botiga online especialitzada en regals originals.

Parlant d’aquest àmbit, m’agradaria fer referència a l’esplèndida il·lustració de la portada. És obra de Paula Bonet, una valenciana amb un talent extraordinari, que ha explotat com ningú les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Si teniu un moment, no deixeu de visitar la seva web.

En el llibre, David també parla d’aquesta casa, de la Cambra de Comerç de Girona, del seu centenari, d’algunes de les iniciatives que ha posat en marxa. I, sobretot, reclama una transformació en positiu perquè aquesta corporació acabi engrescant els empresaris i administracions, perquè l’escullin com a proveïdora de serveis i perquè la identifiquin com la principal interlocutora de les empreses gironines.

Per anar acabant, només m’agradaria recordar que la Cambra ha fet que jo hagi tingut la sort de conèixer en David. Va ser ara fa cinc anys en un viatge a Madrid per anar a una assemblea del Consejo Superior de Cámaras. Ell feia poc que col·laborava amb la Cambra i jo feia poc que feia informació econòmica al Diari de Girona. Aquell dia vam aprendre la complexitat del món cameral espanyol. Mentre el president de les Cambres Catalanes presentava un pla d’actuació perquè les cambres participessin en la gestió dels aeroports, el president de les cambres espanyoles defensava el bon funcionament del monopoli d’Aena. Cinc anys després, les coses segueixen gairebé iguals.

Alguns dels que avui sou en aquesta sala, també heu estat presents aquest matí en una conferència de Santiago Niño Becerra al Parc Tecnològic de la UdG. Segur que aquest catedràtic d’Economia té uns coneixements molts amplis i que les seves teories tenen fonaments. Però escoltar-lo durant més d’una hora genera cert desànim.

En el mateix temps que ha durat aquesta conferència es pot llegir el llibre d’en David, i us asseguro que l’experiència serà infinitament més gratificant.

Quan em va demanar que li presentés el llibre, li vaig dir que sí sense pensar-ho gaire. Després, vaig pensar que la meva opinió i punt de vista podia ser poc objectiu pel fet de ser amic seu. Per això, el vaig fer llegir a dos amics que no el coneixen de res. (Em sap greu David, però em sembla que aquests dos ja no te’l compraran). Ambdós van coincidir en una cosa: No et vull vendre cap moto és una injecció d’optimisme.

Ja l’any 36, Keynes es va parlar del concepte d’animal spirits, i de com les emocions i els afectes influeixen en el comportament humà i, per tant, poden reflectir-se en la confiança dels consumidors i en l’evolució de l’economia.

En un context general d’incertesa i de desànim, el llibre d’en David ens planteja reptes en positiu. I això és d’agrair.

Hi ha un proverbi hindú que diu que «quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci”.

Espero haver-ho aconseguit. I no tingueu cap dubte, que el que segur que ha tingut èxit en aquest sentit són les reflexions que en David fa en el seu llibre.

Moltes gràcies!

És important que l’empresari o emprenedor es posi a reflexionar sobre com reforçar el Model de Negoci de les empreses, amb l’objectiu que puguin desenvolupar estratègies competitives que proporcionin creixement a l’empresa i s’adapti al nou context econòmic.

La Cambra de Comerç de Girona i Acc10 han programat les Sessions 360º Model de Negoci.  Aquestes sessions pretenen sensibilitzar sobre la necessitat de repensar el Model de Negoci  i proporciona eines senzilles d’àmbit estratègic que permeten repensar sobre com millorar les relacions amb els clients, consolidar els recursos i activitats clau de l’empresa, així com identificar i treballar sobre noves propostes de valor diferenciades que es puguin implantar ràpidament a l’empresa.

A grans trets els objectius de la sessions són:

Remoure consciències sobre la necessitat de repensar el Model de Negoci

Proporcionar metodologies que faciliten la reflexió estratègica en les PIME

Donar a conèixer eines concretes de fàcil implantació

Realitzar networking i intercanvi d’idees i experiències

Learning by doing / learning fom others

És a dir, té un enfocament  dinàmic i interactiu que busca donar respostes pràctiques i adaptables a la realitat de l’empresa.

Les sessions programades per la Cambra de Comerç de Girona són:

17 d’abril a Lloret de Mar

22 de maig a la Cambra de Comerç de Palamós

4 de Juny a Girona

16 d’octubre a Olot

18 de setembre a Figueres

13 de novembre a Ripoll

Apunteu-vos-hi ! cambra@cambragirona.org

Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

El model turístic de Girona va més enllà de la platja!

Molts països s’han preparat a consciència per augmentar el PIB en l’àmbit del turisme. Històricament, la nostra regió de Girona ha sabut atraure nombrosos turistes d’arreu del món, sovint amb els actius del sol i la platja. Però des de fa temps s’està imposant el discurs d’anar més enllà. D’acord que és un tòpic, d’acord que ho diu tothom, però hem de prendre’ns molt seriosament la construcció de nous productes per aconseguir despertar l’interès del visitant potencial pel nostre país.

Aquests productes s’han de pensar a partir de les fortaleses que ja posseïm i de l’aprofitament de les infraestructures actuals, tocant de peus a terra i admetent que la conjuntura econòmica no permet fer grans inversions ni fer volar coloms.

Penso que el nostre repte és unir l’oferta del turisme de costa amb el turisme rural i d’interior. El turisme rural, que forma part de les arrels i del nostre paisatge habitual, és molt ben acceptat pel mercat, s’està posant de moda, però no té prou recursos econòmics i té dificultats per accedir al mercat exterior. D’altra banda, el mercat exterior necessita un reclam llaminer, una aposta per l’autenticitat que podria satisfer perfectament el turisme rural o d’interior.

És el moment de sumar esforços i que els pobles de turisme de la costa s’associïn amb els pobles de muntanya per oferir, mitjançant els seus canals de difusió, les seves activitats de muntanya. Es tracta de retroalimentar-se i diversificar l’oferta.

Des de la costa, on hi ha els grans volums de visitants i on tenen la possibilitat d’impulsar les tècniques de promoció de vendes, es poden promocionar rutes romàniques o medievals, excursions a peu o en bicicleta i un llarg etcètera d’activitats molt diverses i atractives per a tota mena de públics.

Hem d’aprofitar les comunicacions per crear productes innovadors i diferents, com ara dormir a la costa i esquiar a la muntanya, sobretot en les èpoques en què cal desestacionalitzar. No hem espremut al màxim els grans recursos hotelers que hi ha a la costa i que durant l’hivern tenen, en alguns casos, índexs d’ocupació molt baixos o, encara pitjor romanen tancats. Això permetria reactivar propostes turístiques molt interessants, encara que fins avui mal gestionades i escassament promocionades, com ara el Museu dels Sants d’Olot, que sembla que està en una situació crítica.

Des de fa temps, tothom s’omple la boca dient que cal innovar i internacionalitzar. El sector turístic no s’ha de quedar al marge. Hem de vendre a través de la costa per augmentar-ne el flux de visitants i, al mateix temps, escampar pel territori la seva influència. Hem d’oferir nous productes. Alguns municipis estan treballant molt bé el turisme esportiu: futbol, bàsquet, estacions nàutiques, motocross, atletisme, btt, etcètera. El creixement de l’afició a les curses de tota mena, per exemple, obre moltes perspectives. Hi ha alguns municipis del Pirineu que obtenen dos o tres dies d’ocupació completa gràcies a l’organització d’una cursa de muntanya ben promocionada.

Estem mancats de productes originals. Tenim la infraestructura hotelera. Però ens hem d’adaptar a les necessitats dels majoristes turístics, que busquen producte original i no només capacitat hotelera a baix preu. El producte ens diferencia, ens dóna valor afegit i ens pot ajudar a portar turisme a tota la regió, i d’aquesta manera millorar la nostra economia i el nostre benestar. Aquesta és la meva proposta de màrqueting per a establiments de costa que busquin diferenciació.