LEstat Espanyol perdr un mili dhabitants fins al 2020!

L informe econmic financer del 2013 de la Seguretat Social preveu que lEstat Espanyol perdi un mili dhabitants aquesta dcada. Per entendre l’evoluci del sistema pblic de pensions, sapunta que lEstat Espanyol patir un moviment vegetatiu negatiu fins al 2020. En concret, de 19.969 persones cada any. Segons els clculs oficials, s’estima un flux anual d’immigrants equivalent a 450.000 persones a l’any, mentre que, per contra, la sortida ser molt superior a aquesta xifra. En aquest cas, a causa d’un doble fenomen: el retorn a casa d’estrangers que van venir a lEstat Espanyol en els anys del boom econmic i la sortida de estatals a la recerca d’oportunitats laborals a l’estranger.

L’estancament de la poblaci en els pasos avanats s fruit de dos processos diferents: el descens de la natalitat, d’una banda, que fa disminuir el nombre d’efectius joves, i la prolongaci de l’esperana de vida, l’augment de la longevitat, l’altra, que provoca un creixement de la poblaci de ms edat. Encara que ambds fenmens sn relativament independents, tenen el mateix efecte sobre l’estructura per edat: envellir a la poblaci.
Aquest estancament de la poblaci s considerat un problema social en tant que planteja la necessitat de respostes socials: exigeix un augment de la despesa en pensions, fa crixer inevitablement la despesa sanitria i genera la demanda de nous serveis d’atenci. En resum, planteja el repte de mantenir nivells de protecci social per a una poblaci envellida que creix numricament. I aix al mateix temps que el percentatge de poblaci activa ha tendit a disminuir per diferents motius, i no exclusivament per l’envelliment, i, per tant, una proporci cada vegada menor de la poblaci ha de subvenir a les necessitats de grups dependents ms nombrosos.

En els pasos europeus, el baby-boom es va produir ms aviat a lEstat Espanyol (va ser en els anys 60) i el descens posterior de la fecunditat es va produir lentament fins estancar-se en baixos nivells. Espanya, partint de nivells de fecunditat ms elevats, conseqncia del seu retard demogrfic, ha aconseguit, en dues dcades, el dubts privilegi de tenir la taxa de fecunditat ms baixa d’Europa, que s com dir la ms baixa del mn.

En aquestes condicions de baixa fecunditat, i malgrat el persistent descens de la mortalitat a totes les edats, el creixement o el sosteniment de la poblaci est en dubte, ja que els nivells de creixement vegetatiu han comenat a ser negatius en molts pasos de la Uni Europea i molt baixos en la resta. A Espanya, a causa del retard demogrfic, l’efecte de la taxa de fecunditat sobre el creixement vegetatiu es far ms patent en uns anys, el que contribuir negativament al creixement de l’economia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *