A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.
Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, “economia solidària”, en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.
L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.
Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.
Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.
Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.
Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.
Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.