Com t’imagines el model de negoci de la teva empresa el propers 2, 5 o 10 anys?

Divendres vaig tenir l ocasi dassistir al Workshop impartit per Alexander Osterwalder, coautor del llibre Generaci de Models de Negocis, a la prestigiosa EADA, ens va presentar el Business Model Canvas, una eina per visualitzar, desafiar i (re) inventar models de negoci. En aquest workshop vam endinsar-nos metodolgicament a aprendre a com es pot inventar, dissenyar i aplicar aquests nous models de forma sistemtica. Va utilitzar un cas real, per presentar les eines, les tcniques i la dinmica necessaris per al disseny de models innovadors i competitius. Dentre les organitzacions que han comptat amb les idees de Osterwalder hi ha multinacionals de la importncia de 3M, Ericsson, IBM, Telenor, Capgemini, Deloitte, Lgica, Obres Pbliques i Serveis Governamentals de Canad, i molts ms.
Lautor, expert en innovaci, model de negoci i estratgia empresarial em va deixar dos idees principals.

  1. “Un model de negoci fonamentat en la innovaci es basa en trobar i fomentar noves formes de crear, lliurar i captar valor”.
  2. Ens va convidar a fugir de les empreses en el que el lder noms parla i no diu res . Combatre el bla bla del lder, cal conversar entre tots plantejant estratgies i situacions.
Si voleu conixer ms a fons el model canvas podeu consultar http://www.businessmodelalchemist.com/

Qui coneix mesures econòmiques per remuntar l’Economia?

Ras i curt: ningú. Penso que els nostres governants no les coneixen.

La crisi econ�mica actual i les pol�tiques que s’apliquen estan tenint diferents conseq��ncies socioecon�miques que afecten la capacitat de creixement i al benestar de la societat. Vet ac� alguns exemples.

– La crisi de cr�dit o cr�dit crunch (contracci� del cr�dit) �s un per�ode en qu� hi ha poca liquiditat (diners en efectiu) en el sistema perqu� ning� l�est� prestant. En l’actualitat, tant bancs com altres institucions financeres no poden aconseguir cap cr�dit i es troben estancades amb actius negatius en els seus comptes. Molts han hagut de declarar la fallida o estan a punt de fer-ho. Els governs han hagut de rescatar aquestes institucions per la por que el seu col�lapse podria significar en l’economia general.

El dr�stic racionament del cr�dit afecta el rendiment de milers d’empreses a tot el m�n dependents del finan�ament bancari. Una altra conseq��ncia �s la significativa caiguda de la despesa de consum privat en els pa�sos desenvolupats m�s importants. La caiguda del palanquejament financer i de la despesa en consum privat, com a efecte del racionament del cr�dit i de la liquiditat, est� correlacionada amb l’impacte negatiu reflectit en la caiguda dels fluxos d’importaci� i exportaci�, dels fluxos d’Inversi� Estrangera Directa i de els fluxos de remeses enviades pels treballadors emigrants en els pa�sos rics cap als seus pa�sos d’origen, generalment pa�sos pobres, alguns dels quals depenen de manera important d’aquests fluxos de remeses. En definitiva, es tracta d’un bucle del qual �s dif�cil sortir.

– Sense pr�cticament sortides laborals per als cient�fics, cal emigrar o deixar la ci�ncia. El sistema de R+D torna a perdre a aquests bons cient�fics altament qualificats.

– Els desnonaments creixen un 134% el 2012. La prec�ria situaci� de moltes fam�lies a l�Estat Espanyol ha desencadenat a un increment dels impagaments hipotecaris, el que comporta el bom de desnonaments que est� tenint lloc actualment. Aquesta situaci� origina un conflicte social, ja que aquestes fam�lies queden en una situaci� molt vulnerable, econ�micament i socialment. A m�s, s’estan donant casos de su�cidi de persones desnonades que no poden afrontar el futur. S’ha de solucionar amb urg�ncia aquesta situaci�, i una forma seria posar a la seva disposici� lloguers dels habitatges que tenen en estoc els bancs i les caixes a molt bon preu per a aquestes fam�lies.

– Copagament en el transport sanitari. Les mesures preses pel govern en l’�mbit de la sanitat, com la que l’usuari pagui una part quan utilitzi el transport sanitari no urgent (el que fan servir els malalts no greus per traslladar-se a l’hospital), �s vista com injusta per gran part de la societat, en especial per als que el pateixen directament. Per exemple, una persona que ha d’anar a fer di�lisi tres vegades a la setmana, aquesta mesura li suposar� una despesa extra, a m�s de pagar pels cars medicaments que pren. I com ella, hi ha molta gent que es troba en aquesta situaci�, i que veuran encara m�s minvades les seves finances per l�aprovaci� d�aquestes mesures.

– La crisi provoca un descens de prop del 30% en consum de gasolina. Els preus desorbitats que les grans petroleres estan posant als carburants, al costat de la baixada del consum i de les sortides de les fam�lies en general a causa de la crisi, ha provocat aquest fort descens de les vendes, de manera que els propietaris de les estacions de serveis es mostren molt preocupats, ja que els seus marges de benefici, asseguren, s�n baixos, i si disminueixen les vendes la situaci� ser� insostenible. A Olot, durant setmanes una gasolinera va haver de tancar perqu� no disposava de diners per proveir la gasolinera de combustible. D’altra banda, als alts preus tamb� afecten als transportistes i altres sectors que necessiten provisi� de carburants. Amb aquests preus se�ls fa dif�cil moltes vegades seguir endavant amb els seus negocis. Una multinacional del sector ubicada a Figueres va anunciar a finals del 2012 que tancava la seva divisi� de transport internacional.

I nosaltres, qu� podem fer? Cercarem un governant que conegui les mesures econ�miques per remuntar l�Economia? O seguirem essent xais d�un pastor cec que per omplir-se les butxaques, deixar� a tota la manada envoltada de llops?

La Taxa “Tobin” a la Banca

Celebro que els ministres d’Economia i Finances de la Uni� Europea (Ecofin) aprovin la posada en marxa de la taxa a les transaccions financeres com a m�nim a onze pa�sos europeus, entre ells l�Estat Espanyol.

Espanya, Fran�a, Alemanya, B�lgica, Portugal, Eslov�nia, �ustria, Gr�cia, It�lia, Eslov�quia i Est�nia seguiran endavant amb l’anomenada “taxa Tobin”, despr�s que pa�sos com el Regne Unit i Su�cia rebutgessin participar-hi, fet que va impedir que s’implant�s a tota la Uni� Europea. Onze pa�sos, entre ells Espanya, han decidit sumar-se al projecte d’instaurar a Europa el que es coneix actualment com Taxa Tobin.

En qu� consisteix la taxa Tobin?

La taxa Tobin �s una idea original del prestigi�s economista americ� James Tobin (1918-2002), Premi Nobel d’Economia el 1981, que inicialment va proposar un impost per gravar els moviments en divises amb l’objectiu de desincentivar l’especulaci� basada en les variacions de tipus de canvi de divises. Segons la proposta de Brussel�les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% la compravenda d’accions i bons, i amb un tipus del 0,01% les de derivats.

Quins seran els seus efectes?

Efectes positius: Es pot recaptar una quantitat important de diners que pot ajudar a pal�liar els efectes negatius de la crisi. A m�s, disminuir� el nombre d’operacions especulatives, les quals representen un 80% del total a nivell mundial.

Efectes negatius:

  1. No sempre est� clara la distinci� entre moviments de capitals especulatius i productius. A la pr�ctica �s molt f�cil transformar els uns en els altres i d’aquesta manera els especuladors aconseguirien evadir l’impost.
  2. Ha de ser adoptada per tots els pa�sos, sin� els intermediaris financers realitzarien les operacions des dels pa�sos exempts, evadint aix� la taxa.
  3. S’ha d’utilitzar per augmentar la productivitat dels pa�sos, millorant institucions, augmentant nivells d’educaci� i sanitat, etc. �s a dir, s’ha de fer un control extern perqu� els diners recaptats es dediquin als fins adequats i evitar suspic�cies.

La taxa Tobin guardaria relaci� amb la tesi seg�ent: “La mundialitzaci� requereix la lliure mobilitat del capital a escala mundial. Aquest �s un dels aspectes en qu� el proc�s est� m�s avan�at “. La lliure mobilitat total del capital, sense cap mesura de control de canvis, permet que es duguin a terme operacions que no suposen cap intercanvi de productes / serveis sin� que s�n accions per especular en el curt termini, aprofitant les fluctuacions dels tipus de canvis. Aquestes operacions poden, en un moment donat, comprometre l’economia d’un pa�s.

El n�mero dos del Fons Monetari Internacional (FMI), el nord-americ� David Lipton, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’ ha declarat: “Volem reunir els nostres recursos, humans i financers, per ajudar als nostres membres per evitar el col�lapse de l’Eurozona�.

Per tant, estic d’acord que l’FMI demani, a canvi dels fons que injecta, que es portin certes pol�tiques de reestructuraci�. La q�esti� �s que han de ser unes pol�tiques d’acord amb el conjunt dels pa�sos de l�Euro zona, que �s on es pretenen aplicar. Considero que aix� s’est� tenint en compte i no es permetr� que empitjori, encara m�s pa�sos com Gr�cia o Irlanda, sin� que es treballar� pel benefici de la regi� en conjunt.