dacoiniciatives

Celebro que els ministres d’Economia i Finances de la Uni� Europea (Ecofin) aprovin la posada en marxa de la taxa a les transaccions financeres com a m�nim a onze pa�sos europeus, entre ells l�Estat Espanyol.

Espanya, Fran�a, Alemanya, B�lgica, Portugal, Eslov�nia, �ustria, Gr�cia, It�lia, Eslov�quia i Est�nia seguiran endavant amb l’anomenada “taxa Tobin”, despr�s que pa�sos com el Regne Unit i Su�cia rebutgessin participar-hi, fet que va impedir que s’implant�s a tota la Uni� Europea. Onze pa�sos, entre ells Espanya, han decidit sumar-se al projecte d’instaurar a Europa el que es coneix actualment com Taxa Tobin.

En qu� consisteix la taxa Tobin?

La taxa Tobin �s una idea original del prestigi�s economista americ� James Tobin (1918-2002), Premi Nobel d’Economia el 1981, que inicialment va proposar un impost per gravar els moviments en divises amb l’objectiu de desincentivar l’especulaci� basada en les variacions de tipus de canvi de divises. Segons la proposta de Brussel�les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% la compravenda d’accions i bons, i amb un tipus del 0,01% les de derivats.

Quins seran els seus efectes?

Efectes positius: Es pot recaptar una quantitat important de diners que pot ajudar a pal�liar els efectes negatius de la crisi. A m�s, disminuir� el nombre d’operacions especulatives, les quals representen un 80% del total a nivell mundial.

Efectes negatius:

1. No sempre est� clara la distinci� entre moviments de capitals especulatius i productius. A la pr�ctica �s molt f�cil transformar els uns en els altres i d’aquesta manera els especuladors aconseguirien evadir l’impost.
2. Ha de ser adoptada per tots els pa�sos, sin� els intermediaris financers realitzarien les operacions des dels pa�sos exempts, evadint aix� la taxa.
3. S’ha d’utilitzar per augmentar la productivitat dels pa�sos, millorant institucions, augmentant nivells d’educaci� i sanitat, etc. �s a dir, s’ha de fer un control extern perqu� els diners recaptats es dediquin als fins adequats i evitar suspic�cies.

La taxa Tobin guardaria relaci� amb la tesi seg�ent: “La mundialitzaci� requereix la lliure mobilitat del capital a escala mundial. Aquest �s un dels aspectes en qu� el proc�s est� m�s avan�at “. La lliure mobilitat total del capital, sense cap mesura de control de canvis, permet que es duguin a terme operacions que no suposen cap intercanvi de productes / serveis sin� que s�n accions per especular en el curt termini, aprofitant les fluctuacions dels tipus de canvis. Aquestes operacions poden, en un moment donat, comprometre l’economia d’un pa�s.

El n�mero dos del Fons Monetari Internacional (FMI), el nord-americ� David Lipton, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’ ha declarat: “Volem reunir els nostres recursos, humans i financers, per ajudar als nostres membres per evitar el col�lapse de l’Eurozona�.

Per tant, estic d’acord que l’FMI demani, a canvi dels fons que injecta, que es portin certes pol�tiques de reestructuraci�. La q�esti� �s que han de ser unes pol�tiques d’acord amb el conjunt dels pa�sos de l�Euro zona, que �s on es pretenen aplicar. Considero que aix� s’est� tenint en compte i no es permetr� que empitjori, encara m�s pa�sos com Gr�cia o Irlanda, sin� que es treballar� pel benefici de la regi� en conjunt.

Les fires d’ èxit haurien de poder respondre sense cap mena de dubte a la pregunta: quin �s el tresor de la teva fira?

El passat mes de desembre vaig tenir la sort de fer la pon�ncia No et vull vendre cap moto! al Congr�s de Fires de Catalunya, que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet. Durant la sessi�, vaig presentar dues eines per millorar la competitivitat de les fires catalanes. Primer vam parlar del comer� electr�nic i de la meva experi�ncia com a inversor i emprenedor a www.unicbuy.com, i despr�s del Living Lab com a gran ecosistema de la innovaci� firal.

Per implementar aquestes eines cal tenir present que les fires s�n ind�stries del comer�, l�oci i la comunicaci�, �s a dir, serveis de futur. Per tal que aquestes eines siguin d�utilitat crec que haur�em d�esfor�ar-nos a forjar nous marcs mentals d�actuaci� en aquest �mbit d�activitat econ�mica i social. La millora cont�nua que proposava la meva pon�ncia es basava en la implementaci� de les seg�ents eines:

 

-Comer� electr�nic: Les noves tecnologies obren nous camps que la majoria d�empreses i institucions encara no han explorat a fons. La fira �s el punt de trobada entre l�oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l�objectiu d�omplir el seu n�nxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no s�ha d�acabar amb l�esdeveniment en s� mateix.

-Living Lab: �s un ecosistema d’innovaci� en el qual l’usuari �s utilitzat com a catalitzador de noves idees i tecnologies. Est� demostrat que la innovaci� basada en l’usuari sol aportar m�s valor en �mbits de coneixement aliens als que normalment opera una empresa. No obstant aix�, la utilitat empresarial d’aquest enfocament �s innegable, ja que actua com a frontissa entre la recerca b�sica de centres de coneixement com el MIT Media Lab i la investigaci� aplicada de les empreses que transformen aquest coneixement cient�fic b�sic en productes i en nous models de negoci.

Per acabar… Quin �s el tresor de la teva fira? Si la teva fira no respon de forma contundent aquesta pregunta no et preocupis! Els professionals de www.dacoiniciatives.com t�ajudarem a millorar la teva fira, �s a dir a trobar el teu tresor.

L� informe econ�mic financer del 2013 de la Seguretat Social preveu que l�Estat Espanyol� perdi un mili� d�habitants aquesta d�cada. Per entendre l’evoluci� del sistema p�blic de pensions, s�apunta que l�Estat Espanyol patir� un moviment vegetatiu negatiu fins al 2020. En concret, de 19.969 persones cada any. Segons els c�lculs oficials, s’estima un flux anual d’immigrants equivalent a 450.000 persones a l’any, mentre que, per contra, la sortida ser� molt superior a aquesta xifra. En aquest cas, a causa d’un doble fenomen: el retorn a casa d’estrangers que van venir a l�Estat Espanyol en els anys del boom econ�mic i la sortida de estatals a la recerca d’oportunitats laborals a l’estranger.

L’estancament de la poblaci� en els pa�sos avan�ats �s fruit de dos processos diferents: el descens de la natalitat, d’una banda, que fa disminuir el nombre d’efectius joves, i la prolongaci� de l’esperan�a de vida, l’augment de la longevitat, l’altra, que provoca un creixement de la poblaci� de m�s edat. Encara que ambd�s fen�mens s�n relativament independents, tenen el mateix efecte sobre l’estructura per edat: envellir a la poblaci�.
Aquest estancament de la poblaci� �s considerat un problema social en tant que planteja la necessitat de respostes socials: exigeix un augment de la despesa en pensions, fa cr�ixer inevitablement la despesa sanit�ria i genera la demanda de nous serveis d’atenci�. En resum, planteja el repte de mantenir nivells de protecci� social per a una poblaci� envellida que creix num�ricament. I aix� al mateix temps que el percentatge de poblaci� activa ha tendit a disminuir per diferents motius, i no exclusivament per l’envelliment, i, per tant, una proporci� cada vegada menor de la poblaci� ha de subvenir a les necessitats de grups dependents m�s nombrosos.

En els pa�sos europeus, el baby-boom es va produir m�s aviat a l�Estat Espanyol (va ser en els anys 60) i el descens posterior de la fecunditat es va produir lentament fins estancar-se en baixos nivells. Espanya, partint de nivells de fecunditat m�s elevats, conseq��ncia del seu retard demogr�fic, ha aconseguit, en dues d�cades, el dubt�s privilegi de tenir la taxa de fecunditat m�s baixa d’Europa, que �s com dir la m�s baixa del m�n.

En aquestes condicions de baixa fecunditat, i malgrat el persistent descens de la mortalitat a totes les edats, el creixement o el� sosteniment de la poblaci� est� en dubte, ja que els nivells de creixement vegetatiu han comen�at a ser negatius en molts pa�sos de la Uni� Europea i molt baixos en la resta. A Espanya, a causa del retard demogr�fic, l’efecte de la taxa de fecunditat sobre el creixement vegetatiu es far� m�s patent en uns anys, el que contribuir� negativament al creixement de l’economia.