La presentació del primer llibre.
Aquesta setmana he presentat el meu primer llibre. He tingut la sort que me l’han presentat: Domènec Espadalé president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona i Oriol Puig cap d’economia del Diari de Girona.
Sentir parlar de un mateix, em resulta inexplicablement complicat i fins i tot m’incomoda. Un no sap, del cert, com ni per què hi ha persones que influeixen tant a la teva vida; però, la veritat és que tinc la sensació que sense aquelles persones amb les que he tingut la oportunitat de tirar projectes endavant, avui tindria una altra personalitat i no em dedicaria al que em dedico. Bé va ser un plaer presentar el llibre a la seu de la Cambra de Comerç de Girona, una entitat centenària, que representa al conjunt de l’empresa i, a més, és una de les meves cases professionals. Us transcric la magnífica presentació que va fer del llibre: No et vull vendre cap moto! el periodista Oriol Puig.
Bona tarda.
Abans que res dir que és un privilegi que en David em demanés fer aquesta presentació. Presentem el seu primer llibre, i jo faig la primera presentació d’un llibre. Espero a estar a l’alçada del que en David ens explica.
D’entrada, dir-vos que llegir “No et vull vendre cap moto” és una bona inversió.
Parlaré del llibre, però també d’en David.
EMPRENDRE VOL DIR TENIR UNA IDEA I SER CAPAÇ DE POSAR-LA EN MARXA !!! és una de les afirmacions que ens fa.
Partint d’aquesta definició, en David és un emprenedor en tota regla.
Afegiria que és un tastaolletes en positiu, i un molt bon comunicador.
Les seves primeres experiències laborals estivals van ser en el sector de la construcció, també venent assegurances, o treballant en una empresa de transports, o venent pisos. També va impulsar el Gaudir, un negoci d’Hostaleria a Olot.
Però la seva trajectòria formativa i professional l’ha acabat portant al món del comerç, les fires i el turisme. Ho canalitza a través de Daco Iniciatives, un projecte a través del qual ha col·laborat amb diverses institucions, des del sector privat al públic.
Moltes d’aquestes experiències, queden reflectides a No et vull vendre cap moto, que és un compendi actualitzat de molts dels apunts del seu bloc d’Internet, d’articles que ha publicat en premsa i també de noves reflexions
No et vull vendre cap moto! és un llibre que es pot presentar, … que es pot explicar, però també, i sobretot, es pot aplicar….
Tot i que en el llibre hi apareixen teories i conceptes, el que hi trobem, sobretot, és un seguit d’experiències que s’han portat a la pràctica amb èxit i que, amb els matisos que cal donar a cada nou projecte, es poden reproduir.
Són casos, redactats de forma entenedora, amena i sistemàtica, amb els quals moltes petites i mitjanes empreses es poden emmirallar. Són històries que parlen d’esperit emprenedor, de sacrifici, de tenacitat, d’innovació, d’internacionalització, de visió de futur, de relleu generacional …. i de moltes altres coses
En el fons són històries que ens mostren la conveniència i la viabilitat d’emprendre, …. que créixer i innovar no són verbs que únicament conjuguen les grans corporacions.
Hi trobem exemples de com hi ha gent que, partint d’una estructura molt petita, ha explorat i explotat els seus avantatges competitius, que han cercat economies d’escala, que han apostat pel comerç en línia….
En un moment en què és fàcil parlar malament de les administracions, a No et vull vendre cap moto!, en David ens aproxima experiències molt positives impulsades per les administracions públiques, i de la bondat de la col·laboració públic – privada. En aquest sentit, reclama, per exemple una estratègia d’impuls públic de l’I+d+i en el sector firal que ha de permetre convertir les fires en veritables CLUBS de Negoci.
Per exemple, es mostra crític amb el fet que a Catalunya hi hagi moltes fires amb perfil molt similar i conclou que: LES FIRES SÓN UTILS SI TENEN LA LLAVOR DE DIFERENCIACIÓ DE LA MARCA DE CADA CIUTAT QUE LES ACULL.
Un dels capítols finals del llibre es titula personatges amb idees. Hi apareixen noms com Xavier Sala i Martín, Jordi Pujol, Joaquim Lorente, Germà Bel, Jordi Pujol, Steve Jobs, Xavier Verdaguer, Isak Andic, o Federico Mayor Zaragoza..
Però al llarg del llibre apareixen molts exemples d’empreses i emprenedors, la majoria del sector privat, però també del sector públic.
M’agradaria destacar-ne alguns:
La família Morera, del Grup Morera – que són responsables de la gespa del Camp Nou, el que explica part del secret de l’èxit del Barça
Sandra Masoliver, del Grup Masoliver, un grup familiar que ha sabut créixer i internacionalitzar-se en plena crisi.
Joan Fabra, del celler Martí Fabra, hereu d’una tradició més que centenària.
Ramon Canadell, Alcalde de Santa Pau, amb qui va col·laborar en la creació d’una marca turística d’èxit, atraient al municipi alguns rodatges publicitaris.
Jordi Mayoral, i el museu del Joguet de Verdú, que ha contribuït a dinamitzar un municipi d’interior, obrint-lo a una activitat com el turisme, inèdita en aquella zona.
Xavier Ollé, que li va obrir les portes de Fira de Girona.
Sergi Ferrer Salat i l’aventura sensorial de Món Vínic.
Miquel Fluvià d’Optimoda, pioner del comerç electrònic a casa nostra.
Pere Alzamora, un empresari amb vocació social que ha impulsat un museu únic.
Peixos Ros, que exporta gràcies a Internet.
Icnita, que ha creat diverses innovacions en l’àmbit de la radiofreqüència.
Blaufruit que sabut donar valor afegit a la fruita amb una línia de purès i compotes.
Alqvimia, una petita empresa de productes cosmètics de la Garrotxa que ha sabut seduir el mercat japonès.
També m’agradaria destacar la vessant política d’en David. Ell és un patriota català fins a les últimes conseqüències. Està convençut de la viabilitat de la independència de Catalunya, i creu que l’empresa i l’empresari tenen molt a dir en aquest àmbit. Perquè, segons ell, les grans revolucions, tot i que necessiten una gran base social – en un dels textos del llibre recorda la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona– sobretot les fan els empresaris.
En el tram final del llibre, la innovació i les noves tecnologies són les protagonistes. Ens parla de la revolució que han suposat les xarxes socials i del seu projecte personal unicbuy.com, una botiga online especialitzada en regals originals.
Parlant d’aquest àmbit, m’agradaria fer referència a l’esplèndida il·lustració de la portada. És obra de Paula Bonet, una valenciana amb un talent extraordinari, que ha explotat com ningú les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Si teniu un moment, no deixeu de visitar la seva web.
En el llibre, David també parla d’aquesta casa, de la Cambra de Comerç de Girona, del seu centenari, d’algunes de les iniciatives que ha posat en marxa. I, sobretot, reclama una transformació en positiu perquè aquesta corporació acabi engrescant els empresaris i administracions, perquè l’escullin com a proveïdora de serveis i perquè la identifiquin com la principal interlocutora de les empreses gironines.
Per anar acabant, només m’agradaria recordar que la Cambra ha fet que jo hagi tingut la sort de conèixer en David. Va ser ara fa cinc anys en un viatge a Madrid per anar a una assemblea del Consejo Superior de Cámaras. Ell feia poc que col·laborava amb la Cambra i jo feia poc que feia informació econòmica al Diari de Girona. Aquell dia vam aprendre la complexitat del món cameral espanyol. Mentre el president de les Cambres Catalanes presentava un pla d’actuació perquè les cambres participessin en la gestió dels aeroports, el president de les cambres espanyoles defensava el bon funcionament del monopoli d’Aena. Cinc anys després, les coses segueixen gairebé iguals.
Alguns dels que avui sou en aquesta sala, també heu estat presents aquest matí en una conferència de Santiago Niño Becerra al Parc Tecnològic de la UdG. Segur que aquest catedràtic d’Economia té uns coneixements molts amplis i que les seves teories tenen fonaments. Però escoltar-lo durant més d’una hora genera cert desànim.
En el mateix temps que ha durat aquesta conferència es pot llegir el llibre d’en David, i us asseguro que l’experiència serà infinitament més gratificant.
Quan em va demanar que li presentés el llibre, li vaig dir que sí sense pensar-ho gaire. Després, vaig pensar que la meva opinió i punt de vista podia ser poc objectiu pel fet de ser amic seu. Per això, el vaig fer llegir a dos amics que no el coneixen de res. (Em sap greu David, però em sembla que aquests dos ja no te’l compraran). Ambdós van coincidir en una cosa: No et vull vendre cap moto és una injecció d’optimisme.
Ja l’any 36, Keynes es va parlar del concepte d’animal spirits, i de com les emocions i els afectes influeixen en el comportament humà i, per tant, poden reflectir-se en la confiança dels consumidors i en l’evolució de l’economia.
En un context general d’incertesa i de desànim, el llibre d’en David ens planteja reptes en positiu. I això és d’agrair.
Hi ha un proverbi hindú que diu que «quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci”.
Espero haver-ho aconseguit. I no tingueu cap dubte, que el que segur que ha tingut èxit en aquest sentit són les reflexions que en David fa en el seu llibre.
Moltes gràcies!
