Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, lestiu sacaba, fa els seus ltims espeternecs, estic pres per lenyorana i per dins em ressona leco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprs dun bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, bviament cuina de tradici mediterrnia: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, lexcellent vi elaborat amb ram de varietats prpies de lilla.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop dull una mica estrafolari. Estava filmant amb una cmera una guapssima maltesa caminant pel conjunt histric de la ciutat. Tot duna ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmaci. Ens ho agafem a broma per acceptem de formar part duns segons de la pellcula. Porto la samarreta del Bara. Ens dna les instruccions de lescena: La noia d’ulls blaus surt dun carrer, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adrea i en catal o amb angls hem de respondre que no. Cmera i acci!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtssima escena intercanviem correus electrnics, adreces i telfons. Abans dacomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pellcules. Es compromet a avisar-nos per lestrena del film.

Aquest personatge sanomena Elio Lombardi. s productor, director i escriptor malts. Ha produt 28 pellcules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vdeo dirigits al mercat de la Repblica Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripcies, les coses que sinventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que noms sigui trenta segons,…


A la Garrotxa, a finals dels anys 90, lalcalde daleshores, Ramon Canadell, grcies a la insistent promoci que fu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqentment que la filmaci de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Ms tard s’hi va apuntar Besal; tot just ara, i molt tmidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges danuncis o pellcules significa estar en un aparador meditic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que tamb t un efecte econmic directe en el sector de lhostaleria i la restauraci.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer ms fcil que els seus carrers esdevinguin plats cinematogrfics. El turisme cinematogrfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoci econmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisi, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt histric monumental dignes del millor escenari de Hollywood!

B calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,…

House of Catalunya!

Minuts abans daterrar, des del meu seient de lavi, comeno prendre conscincia de les esplndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglsies i poderosos bastions que els protegien dels pobles vens.
Tot sortint de laeroport observo una tanca publicitria que em permet llegir els primers missatges propagandstics del pas: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret ms ben guardat del Mediterrani.
Adjunto un vdeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia s impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.


 

Aquest rac de la mar Mediterrnia no s noms un parads pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experincies memorables. Del mati a la nit.
Malta est formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.
Est situada 90 km al sud de Siclia i 290 Km al nord de la costa Africana i t una poblaci de 350.000 habitants. Els idiomes oficials sn el Malts i lAngls.
Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britnics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

 

Malta t un clima i unes platges ptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.
Si us agraden les pedres tenen moltes esglsies barroques, neogtiques i capelles medievals.
Valletta ns la capital, posseix magnfics palaus on subiquen les oficines governamentals. De les esglsies en sobresurt limpactant co-catedral de Sant Joan, lobra mestre de Miquel ngel Merisi de Caravaggio hi est exposada.
Entre el 1283 i el 1410 lilla va ser governada pel regne de Catalunya i Arag.

La Creu de Malta s el smbol de larxiplag i de lordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu t vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justcia, misericrdia, puresa, suportaci de les persecucions) i les vuit nacions de procedncia dels cavallers. Les llenges eren: Alverns, Provenal, Francs, Catal – Aragons, Castell, Angls, Alemany i Itlia.
Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, aix com una tasca especfica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa dun determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.
Passejant per la Valletta veig un edifici destil barroc construt amb la tpica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ning mobre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la histria daquesta House of Catalunya.

.

Quan tingui resposta ja us ho far saber!

 

El FAV: lnima i la pell de les antiguitats.

s duna total irresponsabilitat no haver-hi anat encara, a la Fira dAntiguitats de Vic.
Des de fa una colla danys algun dia de lultima setmana dagost mescapo a Vic a visitar el FAV, abans anomenada Vicantic.

s una daquelles fires que ha aconseguit construir una relaci emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta dantiguitats i brocanters. Maturo davant dun quadre dun gran pintor Olot en Clapera Mai amb els seus insuperables pallers. I bado a lexposici Vic va de pell. Una valuosa collecci dobjectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continutat aplicant com a mnim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui dutilitat per lintercanvi entre els professionals, i a ms, durant la celebraci de la fira es programi un espai desbarjo on el visitant gaudeixi dactivitats paralleles.

s una daquelles fires que ha aconseguit construir una relaci emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta dantiguitats i brocanters. Maturo davant dun quadre dun gran pintor Olot en Clapera Mai amb els seus insuperables pallers. I bado a lexposici Vic va de pell. Una valuosa collecci dobjectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continutat aplicant com a mnim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui dutilitat per lintercanvi entre els professionals, i a ms, durant la celebraci de la fira es programi un espai desbarjo on el visitant gaudeixi dactivitats paralleles.


Sortint del FAV em passa pel cap el concepte anomenat turisme firal. Hi ha una elevada quantitat de persones que reserven les seves dates per fer turisme d’acord amb les fires que es celebren. Doncs no puc marxar de Vic sense fer un tomb per la Plaa Major i Vic Centre.