Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, l’estiu s’acaba, fa els seus últims espeternecs, estic pres per l’enyorança i per dins em ressona l’eco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprès d’un bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, òbviament cuina de tradició mediterrània: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, l’excel•lent vi elaborat amb raïm de varietats pròpies de l’illa.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop d’ull una mica estrafolari. Estava filmant amb una càmera una guapíssima maltesa caminant pel conjunt històric de la ciutat. Tot d’una ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmació. Ens ho agafem a broma però acceptem de formar part d’uns segons de la pel•lícula. Porto la samarreta del Barça. Ens dóna les instruccions de l’escena: La noia d’ulls blaus surt d’un carreró, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adreça i en català o amb anglès hem de respondre que no. Càmera i acció!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtíssima escena intercanviem correus electrònics, adreces i telèfons. Abans d’acomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pel•lícules. Es compromet a avisar-nos per l’estrena del film.

Aquest personatge s’anomena Elio Lombardi. És productor, director i escriptor maltès. Ha produït 28 pel•lícules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vídeo dirigits al mercat de la República Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripècies, les coses que s’inventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que només sigui trenta segons,…


A la Garrotxa, a finals dels anys 90, l’alcalde d’aleshores, Ramon Canadell, gràcies a la insistent promoció que féu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqüentment que la filmació de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Més tard s’hi va apuntar Besalú; tot just ara, i molt tímidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges d’anuncis o pel•lícules significa estar en un aparador mediàtic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que també té un efecte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer més fàcil que els seus carrers esdevinguin platós cinematogràfics. El turisme cinematogràfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoció econòmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisió, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt històric – monumental dignes del millor escenari de Hollywood!

Bé calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,…

House of Catalunya!

Minuts abans d’aterrar, des del meu seient de l’avió, començo prendre consciència de les esplèndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglésies i poderosos bastions que els protegien dels pobles veïns.
Tot sortint de l’aeroport observo una tanca publicitària que em permet llegir els primers missatges propagandístics del país: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret més ben guardat del Mediterrani.
Adjunto un vídeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia és impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.


 

Aquest racó de la mar Mediterrània no és només un paradís pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experiències memorables. Del mati a la nit.
Malta està formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.
Està situada 90 km al sud de Sicília i 290 Km al nord de la costa Africana i té una població de 350.000 habitants. Els idiomes oficials són el Maltès i l’Anglès.
Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britànics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

 

Malta té un clima i unes platges òptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.
Si us agraden les pedres tenen moltes esglésies – barroques, neogòtiques i capelles medievals.
Valletta n’és la capital, posseix magnífics palaus on s’ubiquen les oficines governamentals. De les esglésies en sobresurt l’impactant co-catedral de Sant Joan, l’obra mestre de Miquel Àngel Merisi de Caravaggio hi està exposada.
Entre el 1283 i el 1410 l’illa va ser governada pel regne de Catalunya i Aragó.

La Creu de Malta és el símbol de l’arxipèlag i de l’ordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu té vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justícia, misericòrdia, puresa, suportació de les persecucions) i les vuit nacions de procedència dels cavallers. Les llengües eren: Alvernès, Provençal, Francès, Català – Aragonès, Castellà, Anglès, Alemany i Itàlia.
Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, així com una tasca específica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa d’un determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.
Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la història d’aquesta House of Catalunya.

.

Quan tingui resposta ja us ho faré saber!

 

El FAV: l’ànima i la pell de les antiguitats.

És d’una total irresponsabilitat no haver-hi anat encara, a la Fira d’Antiguitats de Vic.
Des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a Vic a visitar el FAV, abans anomenada Vicantic.

És una d’aquelles fires que ha aconseguit construir una relació emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta d’antiguitats i brocanters. M’aturo davant d’un quadre d’un gran pintor Olotí en Clapera Maià amb els seus insuperables pallers. I bado a l’exposició “ Vic va de pell”. Una valuosa col•lecció d’objectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continuïtat aplicant com a mínim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui d’utilitat per l’intercanvi entre els professionals, i a més, durant la celebració de la fira es programi un espai d’esbarjo on el visitant gaudeixi d’activitats paral•leles.

És una d’aquelles fires que ha aconseguit construir una relació emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta d’antiguitats i brocanters. M’aturo davant d’un quadre d’un gran pintor Olotí en Clapera Maià amb els seus insuperables pallers. I bado a l’exposició “ Vic va de pell”. Una valuosa col•lecció d’objectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continuïtat aplicant com a mínim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui d’utilitat per l’intercanvi entre els professionals, i a més, durant la celebració de la fira es programi un espai d’esbarjo on el visitant gaudeixi d’activitats paral•leles.


Sortint del FAV em passa pel cap el concepte anomenat turisme firal. Hi ha una elevada quantitat de persones que reserven les seves dates per fer turisme d’acord amb les fires que es celebren. Doncs no puc marxar de Vic sense fer un tomb per la Plaça Major i Vic Centre.