Posted on

El Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot.

Ara fa 12 anys vaig entrar a la junta del Centre d’Iniciatives Turístiques, entitat privada sense ànim de lucre. Actualment l’entitat està gaudint d’un dels millors moments de tota la seva història gràcies a la gran participació i al reconeixement i l’èxit dels diferents actes que organitza. N’és un bon exemple l’ esdeveniment que vam celebrar ahir dissabte de la festa de la proclamació de la Pubilla i l’Hereu de la Garrotxa amb l’assistència de més de 850 persones.
Tot això, és gràcies a moltes persones, però sobretot a una junta directiva formada per un grup de garrotxins, de diferents generacions, amb un perfil emprenedor i entusiasta que es creix en els moments de dificultats i suma noves idees i esforços a cada reunió o activitat que es planifica i s’executa.
En aquest “post” voldria explicar els orígens del CIT. Aquesta societat va començar les seves activitats de divulgació i promoció d’Olot i la seva comarca l’any 1965. En aquell moment era molt innovador i avançat plantejar la promoció d’una ciutat de la Catalunya interior. Aquest motiu va portar l’entitat a obrir una Oficina de Turisme a les dependències de la Plaça Mercat d’Olot. La seva junta directiva, des dels inicis, va pensar que una de les millors eines per promocionar Olot era impulsant iniciatives. L’any 1969, la societat va recuperar la Fira de Sant Lluc, actualitzant-la i revestint-la d’al·licients necessaris per a la seva continuïtat. Instituir l’anual i simpàtica Diada de la Mare, enguany hem celebrat 41 edicions. Va crear la proclamació de la Pubilla de la Garrotxa, ara es proclama també l’Hereu. Es va recuperar i impulsar el Carnaval d’Olot que el passat febrer va complir 20 anys. El 1997 va muntar per primera vegada la Batalla de les Flors dotant-la d’una gran personalitat. Al 2005 va convocar els Premis Garrotxí de l’Any per reconeixer públicament les persones, empreses, entitats o associacions que més han destacat per la seva activitat al llarg de l’any i que més han contribuït al progrés de la Garrotxa i a la seva projecció.
Vull destacar la creació de les primeres rutes que la junta de la societat va anomenar de “divulgació turística”, amb les quals els veïns de la comarca i “la gent forana” han pogut fruir dels magnífics paisatges, de la bona cuina o dels volcans adormits de la nostra comarca.
Al 1967 el CIT va convocar un concurs d’un cartell per promocionar Olot.


Al 1970, la junta de la societat amb una visita al Director General de Turisme a Madrid, un català anomenat Esteve Bassols, va aconseguir que el Ministeri publiqués uns cartells del paisatge de la Garrotxa que es van distribuir a tot l’Estat Espanyol. Era una diapositiva d’un fotògraf aficionat anomenat Ramon Teixidor. L’entitat va conèixer, a través d’un venedor d’embotits, que aquests cartells fins i tot van estar exposats i col·locats a l’aeroport de les Illes Canàries.


 

Més endavant, la Generalitat de Catalunya va atorgar al CIT el diploma Turístic de Catalunya per haver estat pionera del turisme a la comarca de la Garrotxa.
Aquest treball, esforç i dedicació de molts anys dels diferents associats del Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot diuen molt del caràcter garrotxí , de l’entitat i anima a gaudir del passat amb orgull i a afrontar el futur amb molta il·lusió. Per saber cap on volem caminar hem de saber d’on venim!
Posted on

Necessitem Catalans que tinguin idees! Si no es fan els deures la crisi serà insostenible.

Xavier Sala i Martin contemplant a l’estand de la Cambra de Comerç de Girona l’exposició “Arrels empresarials”.

Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,…
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.

Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.

Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.

Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.

Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D

Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.

Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.

En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.

Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!

Posted on

El Troc

A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.
Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, “economia solidària”, en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.
L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.

 

 

Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.
Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.
Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.

 

Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.
Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.