Celebro que els ministres d’Economia i Finances de la Uni� Europea (Ecofin) aprovin la posada en marxa de la taxa a les transaccions financeres com a m�nim a onze pa�sos europeus, entre ells l�Estat Espanyol.
Espanya, Fran�a, Alemanya, B�lgica, Portugal, Eslov�nia, �ustria, Gr�cia, It�lia, Eslov�quia i Est�nia seguiran endavant amb l’anomenada “taxa Tobin”, despr�s que pa�sos com el Regne Unit i Su�cia rebutgessin participar-hi, fet que va impedir que s’implant�s a tota la Uni� Europea. Onze pa�sos, entre ells Espanya, han decidit sumar-se al projecte d’instaurar a Europa el que es coneix actualment com Taxa Tobin.
En qu� consisteix la taxa Tobin?
La taxa Tobin �s una idea original del prestigi�s economista americ� James Tobin (1918-2002), Premi Nobel d’Economia el 1981, que inicialment va proposar un impost per gravar els moviments en divises amb l’objectiu de desincentivar l’especulaci� basada en les variacions de tipus de canvi de divises. Segons la proposta de Brussel�les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% la compravenda d’accions i bons, i amb un tipus del 0,01% les de derivats.
Quins seran els seus efectes?
Efectes positius: Es pot recaptar una quantitat important de diners que pot ajudar a pal�liar els efectes negatius de la crisi. A m�s, disminuir� el nombre d’operacions especulatives, les quals representen un 80% del total a nivell mundial.
Efectes negatius:
- No sempre est� clara la distinci� entre moviments de capitals especulatius i productius. A la pr�ctica �s molt f�cil transformar els uns en els altres i d’aquesta manera els especuladors aconseguirien evadir l’impost.
- Ha de ser adoptada per tots els pa�sos, sin� els intermediaris financers realitzarien les operacions des dels pa�sos exempts, evadint aix� la taxa.
- S’ha d’utilitzar per augmentar la productivitat dels pa�sos, millorant institucions, augmentant nivells d’educaci� i sanitat, etc. �s a dir, s’ha de fer un control extern perqu� els diners recaptats es dediquin als fins adequats i evitar suspic�cies.
La taxa Tobin guardaria relaci� amb la tesi seg�ent: “La mundialitzaci� requereix la lliure mobilitat del capital a escala mundial. Aquest �s un dels aspectes en qu� el proc�s est� m�s avan�at “. La lliure mobilitat total del capital, sense cap mesura de control de canvis, permet que es duguin a terme operacions que no suposen cap intercanvi de productes / serveis sin� que s�n accions per especular en el curt termini, aprofitant les fluctuacions dels tipus de canvis. Aquestes operacions poden, en un moment donat, comprometre l’economia d’un pa�s.
El n�mero dos del Fons Monetari Internacional (FMI), el nord-americ� David Lipton, en una entrevista al diari ‘The Wall Street Journal’ ha declarat: “Volem reunir els nostres recursos, humans i financers, per ajudar als nostres membres per evitar el col�lapse de l’Eurozona�.
Per tant, estic d’acord que l’FMI demani, a canvi dels fons que injecta, que es portin certes pol�tiques de reestructuraci�. La q�esti� �s que han de ser unes pol�tiques d’acord amb el conjunt dels pa�sos de l�Euro zona, que �s on es pretenen aplicar. Considero que aix� s’est� tenint en compte i no es permetr� que empitjori, encara m�s pa�sos com Gr�cia o Irlanda, sin� que es treballar� pel benefici de la regi� en conjunt.