M’ha arribat a les mans “L’Heràldica Catalana”, tot fullejant-la m’he topat amb els meus cognoms: Coromina i Juncà, vet aquí el seu orígen.
El cognom Coromina deriva del mot coromina, que a l’Empordà i a la Plana de Vic significa camp de secà. Ve del mot llatí “condominia”, que vol dir terra en propietat, camp lliure d’impostos.
El cognom també pot derivar d’alguns topònims homònims situats a diferents comarques catalanes.
Al principat, les primeres notícies que hem trobat del cognom Coromina diuen que una família cognominada Albó, de Sant Martí Sescorts, va adoptar el cognom Coromina quan Francesc Albó es va casar amb la pubilla Maria Coromina i va passar a anomenar-se Francesc Coromina i Albó. L’any 1.671, aquest personatge fou distingit amb el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona.
Però, sens dubte, els Coromina més antics van pertànyer a la casa de Mallorca. Entre ells, el metge Lucià Coromina, fou president de la “morberia”, o junta de sanitat d’aquesta població, al 1.475.
Finalment, coneixem el títol de comtat de la Coromina que fou concedit pel rei – arxiduc Carles III el 1.712 a Josep de Boneu i Pi.
Les armes dels Coromina són: de gules, amb tres coloms d’argent en actitud d’emprendre el vol.
Els Coromina s’ha estès per diferents llocs de la geografia catalana i a les Illes.
Segons “Els llinatges Catalans” de Francesc B. Moll el cognom Juncà és un derivat col•lectiu de jonc: “ camp abundant de joncs”. Així doncs, cal incloure el cognom en els derivats del llatí juncus, jonc, joncar, terra de joncs… Cal notar que, a Catalunya, són molts els cognoms que tenen l’origen en noms vegetals i els seus fruits, segurament perquè algun d’ells era característic del lloc de residència de l’individuo.
De tota manera, no es descarta que moltes branques del cognom tinguin un origen toponímic i s’hagin originat a partir del Santuari de Joncadella, a l’antic municipi de Sant Martí de Torroella. O També dels llocs dels Juncars, a Peramola. És doncs, un cognom que tindria l’origen en un lloc concret i seria un nom de procedència o d’habitatge, usat com a cognom.
Les dades que tenim sobre la història del cognom Juncà són molt breus, degut a que molt arxius s’han perdut.
De tota manera, el cognom – com succeeix en la majoria de topònims i cognoms catalans- té un origen lingüístic i ha derivat cap a la forma actual a partir de les lleis fonètiques pròpies de cada època històrica .
El cognom podria datar del segle XIV que es quan es va desfer la despoblació de Santpedor. La relació del llinatge Juncadella amb el de Junquer o Juncà, sembla evident. Junquer està documentat l’any 1.363, en la persona de Pere Junquer.
El cognom Juncà té l’escut partit: 1er. En camp d’atzur, un sol d’or i 2on, d’or, un jonc de sinople.
El cognom està poc estès a les diferents comarques catalanes. Aquesta característica es dóna sobretot en aquells cognoms d’una sola branca o llinatge. Podríem dir que gairebé totes les persones que porten el cognom tenen el mateix origen, qüestió que es podria comprovar amb l’establiment d’un arbre genealògic.