Fa pocs dies van sortir publicades les llistes amb el millor de l’any.
En el 2009 hem assistit, a una revolució dels formats publicitaris, des dels canals “autodestructius” als jocs amb anotacions, fins al fantàstic anunci dels nadons patinadors d’Evian, que amb més de 58 milions de reproduccions, ha entrat en el llibre Guinness dels Records com l’anunci més vist d’Internet. Voleu saber per què? La resposta, aquí:
El President!
Aquesta setmana ha vingut a presentar el segon volum de les seves memòries a la Casa de Cultura de Girona el millor polític que ha tingut mai Catalunya.
Aquest llibre es titula: “ Temps de Construir 1980 – 1993”. Aporta dades noves, converses fins ara desconegudes, que ens permeten fer-nos una idea del treball de Jordi Pujol ens uns anys decisius per la consolidació de la democràcia.
Ens va explicar infinitat d’anècdotes sempre amb la seva manera tant dispersa i divertida d’expressar-se, i amb l’acompanyament de la música de fons del seu tant còmic i imitat estossec.
El President va comentar moltes i moltes experiències de diferents àmbits i disciplines, però aquest és un bloc d’empresa i per tant vull reflectir un paràgraf de la pàgina 200 del seu segon volum de les seves memòries. Llegiu:
“ Mentalitat d’Empresa. A començament dels anys vuitanta ens era possible una acció econòmica indirecta. Podíem començar a fer infraestructures o crear eines tecnològiques que fossin útils per a la indústria o podíem preparar sòl industrial, encara que de moment no n’hi hagués demanda, o impulsar una política de crèdits en favor del sector de la construcció en un moment que no es venien pisos ni per remei.
I, evidentment, podíem introduir una mentalitat d’economia productiva favorable a l’empresa. Havíem d’anar a favor dels empresaris que volien tirar endavant. Una vegada, un industrial estranger al qual volíem convèncer perquè no tanqués una fàbrica que tenia a Catalunya em va dir: . Aquesta mentalitat de negoci o d’empresa que l’industrial havia detectat l’exhibíem tant davant els empresaris del país com els de fora. Quan ara veig que la Generalitat amenaça els empresaris que volen tancar una fàbrica dient-los que no compraran els seus productes, diguem que quedo mal impressionat.”
En aquests temps d’incertesa molts podem prendre exemple de la seva manera d’actuar. Llegiu les seves memòries, ja que són un document històric dels fets dels últims anys de Catalunya, i alhora un manual útil que et fa pensar de com actuar i afrontar la vida.
Les Relacions Públiques i la Web 2.0:
La sociologia està canviant. Els blocs i les xarxes socials generen grups i espais d’opinió que poden beneficiar o danyar la imatge corporativa i, per tant, la seva rendibilitat. Es planteja la necessitat de trobar un nou escenari de solucions pel tractament de possibles conductes il·legítimes per part d’alguns grups d’opinió.
El fenomen Internet 2.0 ha fet evolucionar la manera de treballar dels encarregats de vetllar pel bon nom de les empreses, governs i d’altres organitzacions. El management de la reputació de les empreses s’ha convertit avui en una gestió molt més enrevessada que quan només existien els mitjans tradicionals. A la Web 2.0, amb les xarxes socials, blocs, vídeos interactuen consumidors i votants. Aquesta situació representa un panorama molt més complicat pels responsables de la gestió de la comunicació corporativa.
Motorola ha encarregat les relacions virtuals de l’empresa a una agència de Relacions Públiques. Aquesta manté un contacte fluid amb els bloggers amb més predicament i seguidors. Els responsables de les RRPP han explicat: “En la Web 2.0 hem passat d’emetre missatges a conversar, i en la conversació de vegades escoltem coses que no ens agraden, però les acceptem. La gent es pot expressar lliurement i l’empresa pot donar unes explicacions detallades i més personalitzades”.
Els mitjans socials han magnificat la urgència de les comunicacions de crisi i les menudalles que abans passaven desapercebudes ara es magnifiquen.
Els professionals de les Relacions Públiques creiem que el món dels blocs valora molt l’honestedat. Quan una empresa s’excusa i assumeix la seva responsabilitat, és vist positivament per l’univers blogger. En canvi, aquella organització que distorsiona la informació sol ser detectada i se li magnifica la situació de crisi. Per això, cal aplicar la major transparència possible en el diàleg amb els bloggers.
La generació de Comunicació i Relacions Públiques del 92 – 95 a Girona.
En una enquesta realitzada a consultors de les Relacions Públiques del continent americà se’ls va preguntar:
Està preparat professionalment davant el repte de la Web 2.0?
52% Ben preparat per afrontar el desafiament de les 2.0.
40% M’estic informant i formant per estar més ben preparat.
4% Estic poc preparat.
4% No contesta.
D’aquesta enquesta podem extreure que la gestió de les xarxes socials obre un nou ventall d’oportunitats i amenaces pels professionals de les Relacions Públiques.
Desconeixo quines seran les noves eines de comunicació virtual que ens depara el futur. M’agrada imaginar que assoliran l’èxit les que tendiran a generar el vincle de confiança entre l’usuari i l’empresa, és a dir, a assemblar-se amb el que es genera en la relació interpersonal “face to face”.