Repensa el teu Model de Negoci

Moldel de Negoci 360

s important que lempresari o emprenedor es posi a reflexionar sobre com reforar el Model de Negoci de les empreses, amb lobjectiu que puguin desenvolupar estratgies competitives que proporcionin creixement a lempresa i sadapti al nou context econmic.

La Cambra de Comer de Girona i Acc10 han programat les Sessions 360 Model de Negoci. Aquestes sessions pretenen sensibilitzar sobre la necessitat de repensar el Model de Negoci i proporciona eines senzilles dmbit estratgic que permeten repensar sobre com millorar les relacions amb els clients, consolidar els recursos i activitats clau de lempresa, aix com identificar i treballar sobre noves propostes de valor diferenciades que es puguin implantar rpidament a lempresa.

A grans trets els objectius de la sessions sn:

Remoure conscincies sobre la necessitat de repensar el Model de Negoci

Proporcionar metodologies que faciliten la reflexi estratgica en les PIME

Donar a conixer eines concretes de fcil implantaci

Realitzar networking i intercanvi didees i experincies

Learning by doing / learning fom others

s a dir, t un enfocament dinmic i interactiu que busca donar respostes prctiques i adaptables a la realitat de lempresa.

Les sessions programades per la Cambra de Comer de Girona sn:

17 dabril a Lloret de Mar

22 de maig a la Cambra de Comer de Palams

4 de Juny a Girona

16 doctubre a Olot

18 de setembre a Figueres

13 de novembre a Ripoll

Apunteu-vos-hi ! cambra@cambragirona.org

Heu pensat mai en fer surf de neu al mat i surf de mar a la tarda?

Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

El model turstic de Girona va ms enll de la platja!

Molts pasos shan preparat a conscincia per augmentar el PIB en lmbit del turisme. Histricament, la nostra regi de Girona ha sabut atraure nombrosos turistes darreu del mn, sovint amb els actius del sol i la platja. Per des de fa temps sest imposant el discurs danar ms enll. Dacord que s un tpic, dacord que ho diu tothom, per hem de prendrens molt seriosament la construcci de nous productes per aconseguir despertar linters del visitant potencial pel nostre pas.

Aquests productes shan de pensar a partir de les fortaleses que ja possem i de laprofitament de les infraestructures actuals, tocant de peus a terra i admetent que la conjuntura econmica no permet fer grans inversions ni fer volar coloms.

Penso que el nostre repte s unir loferta del turisme de costa amb el turisme rural i dinterior. El turisme rural, que forma part de les arrels i del nostre paisatge habitual, s molt ben acceptat pel mercat, sest posant de moda, per no t prou recursos econmics i t dificultats per accedir al mercat exterior. Daltra banda, el mercat exterior necessita un reclam llaminer, una aposta per lautenticitat que podria satisfer perfectament el turisme rural o dinterior.

s el moment de sumar esforos i que els pobles de turisme de la costa sassocin amb els pobles de muntanya per oferir, mitjanant els seus canals de difusi, les seves activitats de muntanya. Es tracta de retroalimentar-se i diversificar loferta.

Des de la costa, on hi ha els grans volums de visitants i on tenen la possibilitat dimpulsar les tcniques de promoci de vendes, es poden promocionar rutes romniques o medievals, excursions a peu o en bicicleta i un llarg etctera dactivitats molt diverses i atractives per a tota mena de pblics.

Hem daprofitar les comunicacions per crear productes innovadors i diferents, com ara dormir a la costa i esquiar a la muntanya, sobretot en les poquesen qucal desestacionalitzar. No hem espremut al mxim els grans recursos hotelers que hi ha a la costa i que durant lhivern tenen, en alguns casos, ndexs docupaci molt baixos o, encara pitjor romanen tancats. Aix permetria reactivar propostes turstiques molt interessants, encara que fins avui mal gestionades i escassament promocionades, com ara el Museu dels Sants dOlot, que sembla que est en una situaci crtica.

Des de fa temps, tothom somple la boca dient que cal innovar i internacionalitzar. El sector turstic no sha de quedar al marge. Hem de vendre a travs de la costa per augmentar-ne el flux de visitants i, al mateix temps, escampar pel territori la seva influncia. Hem doferir nous productes. Alguns municipis estan treballant molt b el turisme esportiu: futbol, bsquet, estacions nutiques, motocross, atletisme, btt, etctera. El creixement de lafici a les curses de tota mena, per exemple, obre moltes perspectives. Hi ha alguns municipis del Pirineu que obtenen dos o tres dies docupaci completa grcies a lorganitzaci duna cursa de muntanya ben promocionada.

Estemmancats de productes originals. Tenim la infraestructura hotelera. Per ens hem dadaptar a les necessitats dels majoristes turstics, que busquen producte original i no noms capacitat hotelera a baix preu. El producte ens diferencia, ens dna valor afegit i ens pot ajudar a portar turisme a tota la regi, i d’aquesta manera millorar la nostra economia i el nostre benestar. Aquesta s la meva proposta de mrqueting per a establiments de costa que busquin diferenciaci.