Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona
El model turístic de Girona va més enllà de la platja!
Molts països s’han preparat a consciència per augmentar el PIB en l’àmbit del turisme. Històricament, la nostra regió de Girona ha sabut atraure nombrosos turistes d’arreu del món, sovint amb els actius del sol i la platja. Però des de fa temps s’està imposant el discurs d’anar més enllà. D’acord que és un tòpic, d’acord que ho diu tothom, però hem de prendre’ns molt seriosament la construcció de nous productes per aconseguir despertar l’interès del visitant potencial pel nostre país.
Aquests productes s’han de pensar a partir de les fortaleses que ja posseïm i de l’aprofitament de les infraestructures actuals, tocant de peus a terra i admetent que la conjuntura econòmica no permet fer grans inversions ni fer volar coloms.
Penso que el nostre repte és unir l’oferta del turisme de costa amb el turisme rural i d’interior. El turisme rural, que forma part de les arrels i del nostre paisatge habitual, és molt ben acceptat pel mercat, s’està posant de moda, però no té prou recursos econòmics i té dificultats per accedir al mercat exterior. D’altra banda, el mercat exterior necessita un reclam llaminer, una aposta per l’autenticitat que podria satisfer perfectament el turisme rural o d’interior.
És el moment de sumar esforços i que els pobles de turisme de la costa s’associïn amb els pobles de muntanya per oferir, mitjançant els seus canals de difusió, les seves activitats de muntanya. Es tracta de retroalimentar-se i diversificar l’oferta.
Des de la costa, on hi ha els grans volums de visitants i on tenen la possibilitat d’impulsar les tècniques de promoció de vendes, es poden promocionar rutes romàniques o medievals, excursions a peu o en bicicleta i un llarg etcètera d’activitats molt diverses i atractives per a tota mena de públics.
Hem d’aprofitar les comunicacions per crear productes innovadors i diferents, com ara dormir a la costa i esquiar a la muntanya, sobretot en les èpoques en què cal desestacionalitzar. No hem espremut al màxim els grans recursos hotelers que hi ha a la costa i que durant l’hivern tenen, en alguns casos, índexs d’ocupació molt baixos o, encara pitjor romanen tancats. Això permetria reactivar propostes turístiques molt interessants, encara que fins avui mal gestionades i escassament promocionades, com ara el Museu dels Sants d’Olot, que sembla que està en una situació crítica.
Des de fa temps, tothom s’omple la boca dient que cal innovar i internacionalitzar. El sector turístic no s’ha de quedar al marge. Hem de vendre a través de la costa per augmentar-ne el flux de visitants i, al mateix temps, escampar pel territori la seva influència. Hem d’oferir nous productes. Alguns municipis estan treballant molt bé el turisme esportiu: futbol, bàsquet, estacions nàutiques, motocross, atletisme, btt, etcètera. El creixement de l’afició a les curses de tota mena, per exemple, obre moltes perspectives. Hi ha alguns municipis del Pirineu que obtenen dos o tres dies d’ocupació completa gràcies a l’organització d’una cursa de muntanya ben promocionada.
Estem mancats de productes originals. Tenim la infraestructura hotelera. Però ens hem d’adaptar a les necessitats dels majoristes turístics, que busquen producte original i no només capacitat hotelera a baix preu. El producte ens diferencia, ens dóna valor afegit i ens pot ajudar a portar turisme a tota la regió, i d’aquesta manera millorar la nostra economia i el nostre benestar. Aquesta és la meva proposta de màrqueting per a establiments de costa que busquin diferenciació.