Han passat els anys i, tal com em pensava, el Museu de Joguets de Verdú s’ha convertit en un model a seguir. Va créixer i seguirà creixent sobretot gràcies a la passió pel museu que uneix a tota la família Mayoral. Tots hi treballen amb molt talent, dedicació i imaginació.
Vaig conèixer en Jordi Mayoral el novembre de l’any 2002, arran de la posada en marxa del Museu de Joguets de Verdú. Aleshores, en Jordi estudiava Història, carrera que segur que va escollir pel seu esperit emprenedor, perquè li agrada canviar les coses i engegar iniciatives en positiu. A l’hora d’embrancar-se en la seva aventura va confiar en la nostra societat, va conèixer els nostres objectius i els resultats que aconseguim. En aquell moment, en Jordi ja col·laborava en l’empresa familiar, tant a la Mayoral Galeria d’Art com al Museu de Joguets de Verdú. Són dues iniciatives emprenedores, dos projectes familiars vinculats a la cultura creats i gestionats amb passió. Estan constituïts en un 50% per un equip familiar i en l’altre 50% per persones que quasi ja són de la família. Les decisions estratègiques sempre es consensuen i cadascú té encomanat un camp específic. En Jordi s’ocupa de l’àmbit comercial i la comunicació. Explica que en aquest temps de crisi, “la principal competència sempre és un mateix: les pors, el fet de no plantejar-nos realment què volem ser, on volem arribar”. Li agrada tenir una competència potent perquè el que fa és estimular-lo i fer-lo millorar. “Evidentment, cada dia ens hem de mirar al mirall i saber en què som bons i en què fallem. Els moments crítics arriben quan no trobes la sortida als problemes que t’atrapen. Llavors, cal valorar-ho tot, i no ser injustament crítics amb nosaltres mateixos. És important parlar amb la gent que t’estima i poc a poc trobes solucions i surt la llum. Ho resumeix amb un proverbi: tots els problemes tenen solució i si no en tenen, ja no són problemes. Ara, el més important és el fet de passar a l’acció: implementar les il·lusions.”
El seu consell als emprenedors és aquest: “que en l’inici de la seva aventura facin plantejaments realistes, que tinguin la despesa controlada des del principi i intentin generar ingressos de seguida”. “Val a dir que un emprenedor sempre té un pla B i un pla C i un pla D… Són totes les il·lusions que té, tots els projectes per realitzar si fallen les iniciatives actuals. No tenir un pla B és una temeritat. Sempre s’ha de tenir una sortida d’emergència. Contínuament, cada dia, cada hora. Qualsevol negoci que no es perfeccioni i es contrasti està destinat al fracàs.”
Actualment, el Museu del Joguet de Verdú, amb una superfície de més de 2.700 m2, exhibeix més d’un miler de joguets i supera els 150.000 visitants. Gràcies a l’entusiasme i la passió en el treball ben fet, la família Mayoral aconsegueix el miracle d’atraure milers de visitants a Verdú, obrint així el camí del turisme al poble.
Quina reflexió en podem treure d’aquesta experiència? Moltes, però una d’important és la conveniència d’estimular els projectes intrínsecament no recurrents i que continguin la màgia i la valentia de localitzar-se en indrets poc turístics, com en aquest cas, ja que fan un servei de cohesió i d’equilibri econòmic al país. Penso proposar a en Jordi d’establir una col·laboració amb www.unicbuy.com. Per cert, és un museu fantàstic, no us el perdeu!