Aquesta setmana vaig assistir a la presentació del nou llibre de Salvador Sostres “ Viatge de noces” a la Casa de Cultura de Girona. M’ho vaig passar pipa.
Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a l’Avui. I des de fa uns tres anys pràcticament no l’he llegit, ja no em divertia ni m’aportaven res les seves opinions. Els últims temps l’he trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre país. Tot i que em sento profundament català i liberal.
El llibre m’ha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectuós i amb aquest humor tant fi, irònic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarannà potser és degut al gran enamorament que professa.
Tasteu-ne un paràgraf. l’extrec del capítol que parla de Singapur:
“Vam inventar el model, és cert. Però a l’arc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retòrica de les conquestes socials s’ha demostrat ben falsa, perquè sense treballar molt això no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aquí ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.
En bona part la crisi no és gran cosa més que l’estupefacció de descobrir que això no és així. La gran estafa és a punt de rebentar. La història s’endú els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treballà de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot s’havia de fer, o refer. Avui vivim dels esforços de desprès de la segona Guerra, i més localment, dels esforços que calgueren per compensar el desolat paisatge que deixà la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, només. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitació planetari. No per cap superstició ni malefici de cap déu. No perquè toqui, ni perquè ningú no ens entén. El professor em té mania, i tot quant pretext. No. És la vella i única raó de sempre: que n’hi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt més.”
És ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que és molt ordinari parlar del preu només val 15 euros!
Salvador Sostres escrivint-me una dedicatòria del seu nou llibre.
Finalitzada la lectura Viatge de noces d’en Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Són 15 en català i tres en castellà. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:
Autor
|
Títol
|
Editorial
|
Gaspar Hernández
|
El silenci
|
Destino
|
Bernardo Atxaga
|
Set cases a França
|
Alfaguara
|
Ferran Soriano
|
La pilota no entra per atzar
|
Ara Llibres
|
Ramon Tremosa
|
Catalunya, país emergent
|
3 i 4
|
Lluís Mallart
|
Sóc fill dels Evuzok
|
La Campana
|
David Gilmour
|
Cineclub
|
Empúries
|
Anton M. Espadaler
|
Joan Laporta
|
Dau
|
Francesc Puigpelat
|
La ruta dels Almogà vers
|
Proa
|
Antoni Bolinches
|
Mil pessics de saviesa
|
Mina
|
Jordi Lara
|
Una máquina d’espavilar ocells de nit
|
Edició de 1984
|
Joan Vinyoli
|
Poesia Completa
|
Edicions 62
|
Roberto Saviano
|
Gomorra
|
Edicions 62
|
John Boyne
|
El noi del pijama de ratlles
|
Empúries
|
Joan Miquel Oliver
|
El misteri de l’amor
|
Empúries
|
Salvador Sostres
|
Viatge de noces
|
Acontravent
|
Javier Cercas
|
Anatomía de un instante
|
Mondadori
|
Santiago Niño Becerra
|
El Crash del 2010
|
Los libros del lince
|
Richard Florida
|
Las ciudades creativas
|
Paidós empresa |
Des del facebook m’agrada i segueixo la bona promoció i divulgació que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetània Edicions i m’adono que no he llegit cap llibre d’aquesta editorial. Raquel, això ho hem d’arreglar!