La presentaci del primer llibre.
Aquesta setmana he presentat el meu primer llibre. He tingut la sort que me lhan presentat: Domnec Espadal president de la Cambra de Comer de Girona, Jaume Fbrega vicepresident de la Cambra de Comer de Girona i Oriol Puig cap deconomia del Diari de Girona.
Sentir parlar de un mateix, em resulta inexplicablement complicat i fins i tot mincomoda. Un no sap, del cert, com ni per qu hi ha persones que influeixen tant a la teva vida; per, la veritat s que tinc la sensaci que sense aquelles persones amb les que he tingut la oportunitat de tirar projectes endavant, avui tindria una altra personalitat i no em dedicaria al que em dedico. B va ser un plaer presentar el llibre a la seu de la Cambra de Comer de Girona, una entitat centenria, que representa al conjunt de lempresa i, a ms, s una de les meves cases professionals. Us transcric la magnfica presentaci que va fer del llibre: No et vull vendre cap moto! el periodista Oriol Puig.
Bona tarda.
Abans que res dir que s un privilegi que en David em demans fer aquesta presentaci. Presentem el seu primer llibre, i jo faig la primera presentaci d’un llibre. Espero a estar a l’alada del que en David ens explica.
D’entrada, dir-vos que llegir “No et vull vendre cap moto” s una bona inversi.
Parlar del llibre, per tamb den David.
EMPRENDRE VOL DIR TENIR UNA IDEA I SER CAPA DE POSAR-LA EN MARXA !!! s una de les afirmacions que ens fa.
Partint d’aquesta definici, en David s un emprenedor en tota regla.
Afegiria que s un tastaolletes en positiu, i un molt bon comunicador.
Les seves primeres experincies laborals estivals van ser en el sector de la construcci, tamb venent assegurances, o treballant en una empresa de transports, o venent pisos. Tamb va impulsar el Gaudir, un negoci dHostaleria a Olot.
Per la seva trajectria formativa i professional l’ha acabat portant al mn del comer, les fires i el turisme. Ho canalitza a travs de Daco Iniciatives, un projecte a travs del qual ha collaborat amb diverses institucions, des del sector privat al pblic.
Moltes d’aquestes experincies, queden reflectides a No et vull vendre cap moto, que s un compendi actualitzat de molts dels apunts del seu bloc d’Internet, d’articles que ha publicat en premsa i tamb de noves reflexions
No et vull vendre cap moto! s un llibre que es pot presentar, … que es pot explicar, per tamb, i sobretot, es pot aplicar….
Tot i que en el llibre hi apareixen teories i conceptes, el que hi trobem, sobretot, s un seguit d’experincies que s’han portat a la prctica amb xit i que, amb els matisos que cal donar a cada nou projecte, es poden reproduir.
Sn casos, redactats de forma entenedora, amena i sistemtica, amb els quals moltes petites i mitjanes empreses es poden emmirallar. Sn histries que parlen d’esperit emprenedor, de sacrifici, de tenacitat, d’innovaci, d’internacionalitzaci, de visi de futur, de relleu generacional …. i de moltes altres coses
En el fons sn histries que ens mostren la convenincia i la viabilitat d’emprendre, …. que crixer i innovar no sn verbs que nicament conjuguen les grans corporacions.
Hi trobem exemples de com hi ha gent que, partint d’una estructura molt petita, ha explorat i explotat els seus avantatges competitius, que han cercat economies d’escala, que han apostat pel comer en lnia….
En un moment en qu s fcil parlar malament de les administracions, a No et vull vendre cap moto!, en David ens aproxima experincies molt positives impulsades per les administracions pbliques, i de la bondat de la collaboraci pblic – privada. En aquest sentit, reclama, per exemple una estratgia d’impuls pblic de l’I+d+i en el sector firal que ha de permetre convertir les fires en veritables CLUBS de Negoci.
Per exemple, es mostra crtic amb el fet que a Catalunya hi hagi moltes fires amb perfil molt similar i conclou que: LES FIRES SN UTILS SI TENEN LA LLAVOR DE DIFERENCIACI DE LA MARCA DE CADA CIUTAT QUE LES ACULL.
Un dels captols finals del llibre es titula personatges amb idees. Hi apareixen noms com Xavier Sala i Martn, Jordi Pujol, Joaquim Lorente, Germ Bel, Jordi Pujol, Steve Jobs, Xavier Verdaguer, Isak Andic, o Federico Mayor Zaragoza..
Per al llarg del llibre apareixen molts exemples d’empreses i emprenedors, la majoria del sector privat, per tamb del sector pblic.
M’agradaria destacar-ne alguns:
La famlia Morera, del Grup Morera que sn responsables de la gespa del Camp Nou, el que explica part del secret de l’xit del Bara
Sandra Masoliver, del Grup Masoliver, un grup familiar que ha sabut crixer i internacionalitzar-se en plena crisi.
Joan Fabra, del celler Mart Fabra, hereu d’una tradici ms que centenria.
Ramon Canadell, Alcalde de Santa Pau, amb qui va collaborar en la creaci d’una marca turstica d’xit, atraient al municipi alguns rodatges publicitaris.
Jordi Mayoral, i el museu del Joguet de Verd, que ha contribut a dinamitzar un municipi d’interior, obrint-lo a una activitat com el turisme, indita en aquella zona.
Xavier Oll, que li va obrir les portes de Fira de Girona.
Sergi Ferrer Salat i l’aventura sensorial de Mn Vnic.
Miquel Fluvi d’Optimoda, pioner del comer electrnic a casa nostra.
Pere Alzamora, un empresari amb vocaci social que ha impulsat un museu nic.
Peixos Ros, que exporta grcies a Internet.
Icnita, que ha creat diverses innovacions en l’mbit de la radiofreqncia.
Blaufruit que sabut donar valor afegit a la fruita amb una lnia de purs i compotes.
Alqvimia, una petita empresa de productes cosmtics de la Garrotxa que ha sabut seduir el mercat japons.
Tamb m’agradaria destacar la vessant poltica den David. Ell s un patriota catal fins a les ltimes conseqncies. Est convenut de la viabilitat de la independncia de Catalunya, i creu que l’empresa i l’empresari tenen molt a dir en aquest mbit. Perqu, segons ell, les grans revolucions, tot i que necessiten una gran base social en un dels textos del llibre recorda la manifestaci del 10 de juliol de 2010 a Barcelona sobretot les fan els empresaris.
En el tram final del llibre, la innovaci i les noves tecnologies sn les protagonistes. Ens parla de la revoluci que han suposat les xarxes socials i del seu projecte personal unicbuy.com, una botiga online especialitzada en regals originals.
Parlant d’aquest mbit, m’agradaria fer referncia a l’esplndida illustraci de la portada. s obra de Paula Bonet, una valenciana amb un talent extraordinari, que ha explotat com ning les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Si teniu un moment, no deixeu de visitar la seva web.
En el llibre, David tamb parla d’aquesta casa, de la Cambra de Comer de Girona, del seu centenari, d’algunes de les iniciatives que ha posat en marxa. I, sobretot, reclama una transformaci en positiu perqu aquesta corporaci acabi engrescant els empresaris i administracions, perqu l’escullin com a provedora de serveis i perqu la identifiquin com la principal interlocutora de les empreses gironines.
Per anar acabant, noms m’agradaria recordar que la Cambra ha fet que jo hagi tingut la sort de conixer en David. Va ser ara fa cinc anys en un viatge a Madrid per anar a una assemblea del Consejo Superior de Cmaras. Ell feia poc que collaborava amb la Cambra i jo feia poc que feia informaci econmica al Diari de Girona. Aquell dia vam aprendre la complexitat del mn cameral espanyol. Mentre el president de les Cambres Catalanes presentava un pla d’actuaci perqu les cambres participessin en la gesti dels aeroports, el president de les cambres espanyoles defensava el bon funcionament del monopoli d’Aena. Cinc anys desprs, les coses segueixen gaireb iguals.
Alguns dels que avui sou en aquesta sala, tamb heu estat presents aquest mat en una conferncia de Santiago Nio Becerra al Parc Tecnolgic de la UdG. Segur que aquest catedrtic d’Economia t uns coneixements molts amplis i que les seves teories tenen fonaments. Per escoltar-lo durant ms d’una hora genera cert desnim.
En el mateix temps que ha durat aquesta conferncia es pot llegir el llibre den David, i us asseguro que l’experincia ser infinitament ms gratificant.
Quan em va demanar que li presents el llibre, li vaig dir que s sense pensar-ho gaire. Desprs, vaig pensar que la meva opini i punt de vista podia ser poc objectiu pel fet de ser amic seu. Per aix, el vaig fer llegir a dos amics que no el coneixen de res. (Em sap greu David, per em sembla que aquests dos ja no te’l compraran). Ambds van coincidir en una cosa: No et vull vendre cap moto s una injecci d’optimisme.
Ja l’any 36, Keynes es va parlar del concepte d’animal spirits, i de com les emocions i els afectes influeixen en el comportament hum i, per tant, poden reflectir-se en la confiana dels consumidors i en l’evoluci de l’economia.
En un context general d’incertesa i de desnim, el llibre den David ens planteja reptes en positiu. I aix s d’agrair.
Hi ha un proverbi hind que diu que quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci”.
Espero haver-ho aconseguit. I no tingueu cap dubte, que el que segur que ha tingut xit en aquest sentit sn les reflexions que en David fa en el seu llibre.
Moltes grcies!
