L’ informe econòmic financer del 2013 de la Seguretat Social preveu que l’Estat Espanyol perdi un milió d’habitants aquesta dècada. Per entendre l’evolució del sistema públic de pensions, s’apunta que l’Estat Espanyol patirà un moviment vegetatiu negatiu fins al 2020. En concret, de 19.969 persones cada any. Segons els càlculs oficials, s’estima un flux anual d’immigrants equivalent a 450.000 persones a l’any, mentre que, per contra, la sortida serà molt superior a aquesta xifra. En aquest cas, a causa d’un doble fenomen: el retorn a casa d’estrangers que van venir a l’Estat Espanyol en els anys del boom econòmic i la sortida de estatals a la recerca d’oportunitats laborals a l’estranger.
L’estancament de la població en els països avançats és fruit de dos processos diferents: el descens de la natalitat, d’una banda, que fa disminuir el nombre d’efectius joves, i la prolongació de l’esperança de vida, l’augment de la longevitat, l’altra, que provoca un creixement de la població de més edat. Encara que ambdós fenòmens són relativament independents, tenen el mateix efecte sobre l’estructura per edat: envellir a la població.
Aquest estancament de la població és considerat un problema social en tant que planteja la necessitat de respostes socials: exigeix un augment de la despesa en pensions, fa créixer inevitablement la despesa sanitària i genera la demanda de nous serveis d’atenció. En resum, planteja el repte de mantenir nivells de protecció social per a una població envellida que creix numèricament. I això al mateix temps que el percentatge de població activa ha tendit a disminuir per diferents motius, i no exclusivament per l’envelliment, i, per tant, una proporció cada vegada menor de la població ha de subvenir a les necessitats de grups dependents més nombrosos.
En els països europeus, el baby-boom es va produir més aviat a l’Estat Espanyol (va ser en els anys 60) i el descens posterior de la fecunditat es va produir lentament fins estancar-se en baixos nivells. Espanya, partint de nivells de fecunditat més elevats, conseqüència del seu retard demogràfic, ha aconseguit, en dues dècades, el dubtós privilegi de tenir la taxa de fecunditat més baixa d’Europa, que és com dir la més baixa del món.
En aquestes condicions de baixa fecunditat, i malgrat el persistent descens de la mortalitat a totes les edats, el creixement o el sosteniment de la població està en dubte, ja que els nivells de creixement vegetatiu han començat a ser negatius en molts països de la Unió Europea i molt baixos en la resta. A Espanya, a causa del retard demogràfic, l’efecte de la taxa de fecunditat sobre el creixement vegetatiu es farà més patent en uns anys, el que contribuirà negativament al creixement de l’economia.
