El 2013 començava amb la dificultat de trobar la manera de reduir el dèficit públic sense aplicar més retallades. Aquesta serà una de les assignatures pendents que hauran d’afrontar el governs europeus en el proper curs.
Em sembla que les famílies ja hem fet els deures:hem moderat els nostres costos i hem millorat la productivitat. És a dir hem contribuït a la competitivitat. També les empreses familiars són més competitives en productes i serveis no intensius en mà d’obra, sinó amb capital, tecnologia i creativitat, i guanyen contractes a força de treball innovador i de qualitat.
Hi ha dies que veus clar que els únics que estan a l’alçada som els ciutadans de classe mitjana i les petites i mitjanes empreses. Als catalans després que el govern de l’estat espanyol fixés que l’objectiu de dèficit de Catalunya serà d’un 1,58% i que al 2014 no hi haurà dèficit asimètric i serà d’un 1% per a totes les autonomies només ens queda una sortida i cal arribar-hi amb el gas a fons: l’Estat propi. Perquè patim un dèficit fiscal de 16.409 milions d’euros a l’any que és la diferència entre els diners que Catalunya paga a l’estat i els serveis i inversions que rebem a canvi. Per cada 1000 € recaptats a Catalunya, 430€ s’inverteixen fora del nostre país. Penso que cal accelerar al màxim la consulta i fer-la com a molt tard durant el primer trimestre de 2014 per escapolir-nos de l’escomesa de l’estat espanyol que no ens permet respirar. I ja sabem que si als éssers vius no els deixes respirar es moren.