Optimistes per la tornada de vacances?

El 2013 començava amb la dificultat de trobar la manera de reduir el dèficit públic sense aplicar més retallades. Aquesta serà una de les assignatures pendents que hauran d’afrontar el governs europeus en el proper curs.

 

Em sembla que les famílies ja hem fet els deures:hem moderat els nostres costos i hem millorat la productivitat. És a dir hem contribuït a la competitivitat. També les empreses familiars són més competitives en productes i serveis no intensius en mà d’obra, sinó amb capital, tecnologia i creativitat, i guanyen contractes a força de treball innovador i de qualitat.

 

Hi ha dies que veus clar que els únics que estan a l’alçada som els ciutadans de classe mitjana i les petites i mitjanes empreses. Als catalans després que el govern de l’estat espanyol fixés que l’objectiu de dèficit de Catalunya serà d’un 1,58% i que al 2014 no hi haurà dèficit asimètric i serà d’un 1% per a totes les autonomies només ens queda una sortida i cal arribar-hi amb el gas a fons: l’Estat propi. Perquè patim un dèficit fiscal de 16.409 milions d’euros a l’any que és la diferència entre els diners que Catalunya paga a l’estat i els serveis i inversions que rebem a canvi. Per cada 1000 € recaptats a Catalunya, 430€ s’inverteixen fora del nostre país. Penso que cal accelerar al màxim la consulta i fer-la com a molt tard durant el primer trimestre de 2014 per escapolir-nos de l’escomesa de l’estat espanyol que no ens permet respirar. I ja sabem que si als éssers vius no els deixes respirar es moren.

 

Com t’imagines el model de negoci de la teva empresa el propers 2, 5 o 10 anys?

Divendres vaig tenir l ocasi dassistir al Workshop impartit per Alexander Osterwalder, coautor del llibre Generaci de Models de Negocis, a la prestigiosa EADA, ens va presentar el Business Model Canvas, una eina per visualitzar, desafiar i (re) inventar models de negoci. En aquest workshop vam endinsar-nos metodolgicament a aprendre a com es pot inventar, dissenyar i aplicar aquests nous models de forma sistemtica. Va utilitzar un cas real, per presentar les eines, les tcniques i la dinmica necessaris per al disseny de models innovadors i competitius. Dentre les organitzacions que han comptat amb les idees de Osterwalder hi ha multinacionals de la importncia de 3M, Ericsson, IBM, Telenor, Capgemini, Deloitte, Lgica, Obres Pbliques i Serveis Governamentals de Canad, i molts ms.
Lautor, expert en innovaci, model de negoci i estratgia empresarial em va deixar dos idees principals.

  1. “Un model de negoci fonamentat en la innovaci es basa en trobar i fomentar noves formes de crear, lliurar i captar valor”.
  2. Ens va convidar a fugir de les empreses en el que el lder noms parla i no diu res . Combatre el bla bla del lder, cal conversar entre tots plantejant estratgies i situacions.
Si voleu conixer ms a fons el model canvas podeu consultar https://www.businessmodelalchemist.com/

Qui coneix mesures econòmiques per remuntar l’Economia?

Ras i curt: ningú. Penso que els nostres governants no les coneixen.

La crisi econ�mica actual i les pol�tiques que s’apliquen estan tenint diferents conseq��ncies socioecon�miques que afecten la capacitat de creixement i al benestar de la societat. Vet ac� alguns exemples.

– La crisi de cr�dit o cr�dit crunch (contracci� del cr�dit) �s un per�ode en qu� hi ha poca liquiditat (diners en efectiu) en el sistema perqu� ning� l�est� prestant. En l’actualitat, tant bancs com altres institucions financeres no poden aconseguir cap cr�dit i es troben estancades amb actius negatius en els seus comptes. Molts han hagut de declarar la fallida o estan a punt de fer-ho. Els governs han hagut de rescatar aquestes institucions per la por que el seu col�lapse podria significar en l’economia general.

El dr�stic racionament del cr�dit afecta el rendiment de milers d’empreses a tot el m�n dependents del finan�ament bancari. Una altra conseq��ncia �s la significativa caiguda de la despesa de consum privat en els pa�sos desenvolupats m�s importants. La caiguda del palanquejament financer i de la despesa en consum privat, com a efecte del racionament del cr�dit i de la liquiditat, est� correlacionada amb l’impacte negatiu reflectit en la caiguda dels fluxos d’importaci� i exportaci�, dels fluxos d’Inversi� Estrangera Directa i de els fluxos de remeses enviades pels treballadors emigrants en els pa�sos rics cap als seus pa�sos d’origen, generalment pa�sos pobres, alguns dels quals depenen de manera important d’aquests fluxos de remeses. En definitiva, es tracta d’un bucle del qual �s dif�cil sortir.

– Sense pr�cticament sortides laborals per als cient�fics, cal emigrar o deixar la ci�ncia. El sistema de R+D torna a perdre a aquests bons cient�fics altament qualificats.

– Els desnonaments creixen un 134% el 2012. La prec�ria situaci� de moltes fam�lies a l�Estat Espanyol ha desencadenat a un increment dels impagaments hipotecaris, el que comporta el bom de desnonaments que est� tenint lloc actualment. Aquesta situaci� origina un conflicte social, ja que aquestes fam�lies queden en una situaci� molt vulnerable, econ�micament i socialment. A m�s, s’estan donant casos de su�cidi de persones desnonades que no poden afrontar el futur. S’ha de solucionar amb urg�ncia aquesta situaci�, i una forma seria posar a la seva disposici� lloguers dels habitatges que tenen en estoc els bancs i les caixes a molt bon preu per a aquestes fam�lies.

– Copagament en el transport sanitari. Les mesures preses pel govern en l’�mbit de la sanitat, com la que l’usuari pagui una part quan utilitzi el transport sanitari no urgent (el que fan servir els malalts no greus per traslladar-se a l’hospital), �s vista com injusta per gran part de la societat, en especial per als que el pateixen directament. Per exemple, una persona que ha d’anar a fer di�lisi tres vegades a la setmana, aquesta mesura li suposar� una despesa extra, a m�s de pagar pels cars medicaments que pren. I com ella, hi ha molta gent que es troba en aquesta situaci�, i que veuran encara m�s minvades les seves finances per l�aprovaci� d�aquestes mesures.

– La crisi provoca un descens de prop del 30% en consum de gasolina. Els preus desorbitats que les grans petroleres estan posant als carburants, al costat de la baixada del consum i de les sortides de les fam�lies en general a causa de la crisi, ha provocat aquest fort descens de les vendes, de manera que els propietaris de les estacions de serveis es mostren molt preocupats, ja que els seus marges de benefici, asseguren, s�n baixos, i si disminueixen les vendes la situaci� ser� insostenible. A Olot, durant setmanes una gasolinera va haver de tancar perqu� no disposava de diners per proveir la gasolinera de combustible. D’altra banda, als alts preus tamb� afecten als transportistes i altres sectors que necessiten provisi� de carburants. Amb aquests preus se�ls fa dif�cil moltes vegades seguir endavant amb els seus negocis. Una multinacional del sector ubicada a Figueres va anunciar a finals del 2012 que tancava la seva divisi� de transport internacional.

I nosaltres, qu� podem fer? Cercarem un governant que conegui les mesures econ�miques per remuntar l�Economia? O seguirem essent xais d�un pastor cec que per omplir-se les butxaques, deixar� a tota la manada envoltada de llops?