Salvador Sostres a Girona!

Aquesta setmana vaig assistir a la presentaci del nou llibre de Salvador Sostres Viatge de noces a la Casa de Cultura de Girona. Mho vaig passar pipa.
Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a lAvui. I des de fa uns tres anys prcticament no lhe llegit, ja no em divertia ni maportaven res les seves opinions. Els ltims temps lhe trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre pas. Tot i que em sento profundament catal i liberal.
El llibre mha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectus i amb aquest humor tant fi, irnic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarann potser s degut al gran enamorament que professa.
Tasteu-ne un pargraf. lextrec del captol que parla de Singapur:
Vam inventar el model, s cert. Per a larc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retrica de les conquestes socials sha demostrat ben falsa, perqu sense treballar molt aix no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aqu ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.
En bona part la crisi no s gran cosa ms que lestupefacci de descobrir que aix no s aix. La gran estafa s a punt de rebentar. La histria send els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treball de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot shavia de fer, o refer. Avui vivim dels esforos de desprs de la segona Guerra, i ms localment, dels esforos que calgueren per compensar el desolat paisatge que deix la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, noms. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitaci planetari. No per cap superstici ni malefici de cap du. No perqu toqui, ni perqu ning no ens entn. El professor em t mania, i tot quant pretext. No. s la vella i nica ra de sempre: que nhi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt ms.
s ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que s molt ordinari parlar del preu noms val 15 euros!

 

Salvador Sostres escrivint-me una dedicatria del seu nou llibre.
Finalitzada la lectura Viatge de noces den Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Sn 15 en catal i tres en castell. Per si us pica la curiositat us els llisto aqu sota:
Autor
Ttol
Editorial
Gaspar Hernndez
El silenci
Destino
Bernardo Atxaga
Set cases a Frana
Alfaguara
Ferran Soriano
La pilota no entra per atzar
Ara Llibres
Ramon Tremosa
Catalunya, pas emergent
3 i 4
Llus Mallart
Sc fill dels Evuzok
La Campana
David Gilmour
Cineclub
Empries
Anton M. Espadaler
Joan Laporta
Dau
Francesc Puigpelat
La ruta dels Almog vers
Proa
Antoni Bolinches
Mil pessics de saviesa
Mina
Jordi Lara
Una mquina d’espavilar ocells de nit
Edici de 1984
Joan Vinyoli
Poesia Completa
Edicions 62
Roberto Saviano
Gomorra
Edicions 62
John Boyne
El noi del pijama de ratlles
Empries
Joan Miquel Oliver
El misteri de l’amor
Empries
Salvador Sostres
Viatge de noces
Acontravent
Javier Cercas
Anatoma de un instante
Mondadori
Santiago Nio Becerra
El Crash del 2010
Los libros del lince
Richard Florida
Las ciudades creativas
Paids empresa

 

Des del facebook magrada i segueixo la bona promoci i divulgaci que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetnia Edicions i madono que no he llegit cap llibre daquesta editorial. Raquel, aix ho hem darreglar!

Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, lestiu sacaba, fa els seus ltims espeternecs, estic pres per lenyorana i per dins em ressona leco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprs dun bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, bviament cuina de tradici mediterrnia: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, lexcellent vi elaborat amb ram de varietats prpies de lilla.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop dull una mica estrafolari. Estava filmant amb una cmera una guapssima maltesa caminant pel conjunt histric de la ciutat. Tot duna ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmaci. Ens ho agafem a broma per acceptem de formar part duns segons de la pellcula. Porto la samarreta del Bara. Ens dna les instruccions de lescena: La noia d’ulls blaus surt dun carrer, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adrea i en catal o amb angls hem de respondre que no. Cmera i acci!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtssima escena intercanviem correus electrnics, adreces i telfons. Abans dacomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pellcules. Es compromet a avisar-nos per lestrena del film.

Aquest personatge sanomena Elio Lombardi. s productor, director i escriptor malts. Ha produt 28 pellcules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vdeo dirigits al mercat de la Repblica Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripcies, les coses que sinventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que noms sigui trenta segons,…


A la Garrotxa, a finals dels anys 90, lalcalde daleshores, Ramon Canadell, grcies a la insistent promoci que fu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqentment que la filmaci de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Ms tard s’hi va apuntar Besal; tot just ara, i molt tmidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges danuncis o pellcules significa estar en un aparador meditic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que tamb t un efecte econmic directe en el sector de lhostaleria i la restauraci.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer ms fcil que els seus carrers esdevinguin plats cinematogrfics. El turisme cinematogrfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoci econmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisi, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt histric monumental dignes del millor escenari de Hollywood!

B calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,…

House of Catalunya!

Minuts abans daterrar, des del meu seient de lavi, comeno prendre conscincia de les esplndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglsies i poderosos bastions que els protegien dels pobles vens.
Tot sortint de laeroport observo una tanca publicitria que em permet llegir els primers missatges propagandstics del pas: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret ms ben guardat del Mediterrani.
Adjunto un vdeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia s impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.


 

Aquest rac de la mar Mediterrnia no s noms un parads pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experincies memorables. Del mati a la nit.
Malta est formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.
Est situada 90 km al sud de Siclia i 290 Km al nord de la costa Africana i t una poblaci de 350.000 habitants. Els idiomes oficials sn el Malts i lAngls.
Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britnics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

 

Malta t un clima i unes platges ptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.
Si us agraden les pedres tenen moltes esglsies barroques, neogtiques i capelles medievals.
Valletta ns la capital, posseix magnfics palaus on subiquen les oficines governamentals. De les esglsies en sobresurt limpactant co-catedral de Sant Joan, lobra mestre de Miquel ngel Merisi de Caravaggio hi est exposada.
Entre el 1283 i el 1410 lilla va ser governada pel regne de Catalunya i Arag.

La Creu de Malta s el smbol de larxiplag i de lordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu t vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justcia, misericrdia, puresa, suportaci de les persecucions) i les vuit nacions de procedncia dels cavallers. Les llenges eren: Alverns, Provenal, Francs, Catal – Aragons, Castell, Angls, Alemany i Itlia.
Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, aix com una tasca especfica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa dun determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.
Passejant per la Valletta veig un edifici destil barroc construt amb la tpica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ning mobre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la histria daquesta House of Catalunya.

.

Quan tingui resposta ja us ho far saber!